EL DRET DE PAS
No us heu preguntat mai - anant d’excursió per la muntanya,
seguint un camí que suposadament us ha de dur al vostre destí i us trobeu de
sopte un rètol que diu “Prohibit el pas,
camí particular” – Puc pasar per aquí??? Que passa si ho faig??
D’entrada, el tema és complex ja que aquí és topen dos drets
fonamentals: el dret de caminar lliurament per la muntanya i el dret de la
propietat privada. I clar, la polémica està servida.
He trobat molta lectura interessant i molta palla, però
també moltes i moltes lleís tant espanyoles com catalanes i fins i tot de
l’época dels romans que fan referència al dret de pas , al dret de servitud i a
la usurpació… així que us faré un resum de tot plegat perque no sigui massa feixuc i que espero que quedi una
mica clar. Així que, com diuen els francesos : “bonne lecture!!”
Si us sembla, per saber del que estem parlant, comencem pel
principi:
Què és un
camí??
Segons el diccionari, un camí és:
|
[s. XIII; del ll.
vg. cammīnus, d'origen cèltic] |
|
|
|
|
|
|
Dintre d’aquesta definició trobem molts tipus de camins, una
cinquantena. Només us posaré alguns com exemple:
-
Camí ral: Camí
públic, propietat del Rei, el més important abans de la construcció de les
carreteres, utilitzat per a les comunicacions generals i de més trànsit.
-
Camí de
bast :Camí que permet el pas d'animals de ferradura carregats amb
sàrries i arreus, però no el pas de carros.
-
Camí de ronda: p ext A l'interior de les localitats
fortificades, corredor que ressegueix el cercle emmurallat.
-
Camí de
carro: Camí que permet el pas de carros.
-
Camí
forestal: Camí construït per a la conservació i l'explotació de boscs.
-
Camí
veïnal: Camí construït i conservat pel municipi
Amb aquesta definició trobem que un camí és una estructura
jerarquitzada i que va desde una Autopista fins a un petit corriol, passant per
carretera,pista , sender…
El més curiós, és que no hi ha una unanimitat per definir a
nivell popular el camí, és a dir, el que per uns, un camí és una pista sense
asfaltar, per uns altres pot ser un petit corriol on no passin vehicles.
Em queda clar però, que segons la legislació espanyola i
catalana, un camí és tot allò que NO tenen la consideració de carretera en
l’article 2 de la Llei de Carreteres.
Comencem a
entrar en matèria…
Un camí, no deixa de ser una infrastructura i per tant desde
un punt de vista jurídic, un bé inmoble, i per tant tenen propietari.
Els camins, depenent de la titularitat poden ser públics o
privats.
CAMINS PÚBLICS
Un camí públic, com us podeu imaginar será un camí d’ús
públic, gesitionat per una administración local, com ara un ajuntament, que en
sigui el propietari.
Aquesta propietat la pot haver adquirit mitjançant les
formes següents : Compra, permuta, cessió, expropiació i aquestes altres
dues dignes de ser explicades: Usurpació i prescripció immerioal.
-
Usurpació: Un camí privat pot esdevenir públic
si se’n fa un ús públic (i pacific) durant un periode ininterruput de 20 anys
(segons la llei catalana) o de 30 anys (segons la llei espanyola).
-
Prescipció Immemorial: Quan es tracta de camins
públics de naturalesa histórica, com per exemple els camins Rals, que són
públics desde temps immemorials.
També trobem que sengons el “Costumari català” de la Mancomunitat, un camí públic com: “Els
camins rals, els veïnals, els que segueixin el jaç d’un riu o riera, canal
públic, i els que van a una església, cementiri o Font pública”.
CAMINS PRIVATS
Un camí privat, és justament el contrari que el públic, on
la titularitat no la té l’administració pública.
Un camí privat,
és per cobrir les necessitats esséncials de la finca com ara caps, conreus i
accès a l’habitatge.
Dins d’aquest
apartat, podem trobar la Servitud de pas. N’hi dos
tipus la privada i la pública. La sevitud de pas privada , és basicament, un dret de pas que que otorga una
propietat privada (predi servent) en benefici d’un altre (predi dominant)
mitjançant un contracte, si hi ha res pactat s’hauràn de valer del codi civil. És
a dir un titular d’un camí privat deixa pas a un altre persona que per anar a
casa seva o als seus camps ha de passar per aquest camí.
La servitud de pas
pública, és l’administració pública la titular d’aquests camins i ens dona
permís per pasar-hi encara que estiguin en zona privada. Per tant un titular
d’una finca privada mai pot tallar un camí amb aquesta servitud. L’exemples com
el “de marge fluvial” o més clar,
potser, és el de “costes”: Hi ha una llei, que diu que de la costa 6mts en dins
o 20mts si és una zona perillosa com ara un penyasegat, son zones d’ús públic
encara que estigui dins una finca privada, tant si hi ha camí com si no.
Segur que us sonen els problemes de banyistes i/0
excursionistes per voler arribar a una caleta i el propietari d’una finca
privada que ha tallat el camí per ús particular.
En canvi els camins de Ronda, no són de servitud pública ja
que son camins públics de titularitat pública.
Com saber si
un camí és públic o privat?
Aquesta és una pregunta molt interessant que sí puc
respondre, tot i que la resposta no us agradarà ja que si fa no fa, ens
quedarem allà mateix.
Per saber si un camí és public o privat, hauriem d’anar a
l’Ajuntament o Consell Comarcal i consultar el seu inventari municipal de
camins, ja que hi ha una llei que els obliga tenir aquest inventari.
Que ens podem trovar? Doncs que no l’han fet, o està
incomplet o és erroni, etc… I Aquí és
quan us deia que estaven al començament.
Però al
final… puc passar o no?
El costumari català de la Mancomuntiat (1921), diu sobre els
camins privats : « ....Pels camins privats d’una hisenda no hi pot
passar sinó aquell que la té, i aquells altres als quals en doni llibertat, o
en tingui facultat especial de passar-hi.. »
Així que veient aquesta definició està clar que, si podem
transitar per un camí privat és perqué el propietari ho tolera.
També és veritat que, que hi hagi un rètol de “prohibit el
pas”, sense saber del cert si és camí privat o públic…. No sabem si realment no
hi podem passar o están vulenerant els nostres drets de lliure circulació.
Resumint, que em
sembla a mi que haurem de fer servir allò tant català del
« seny » . Entenc que moltes vegades tot i que diu camí
privat, ho diu més per vehicles motoritzats que pel seu soroll poden molestar
al propietari de la finca o el bestiar.
En el meu cas, sempre que he trobat un rètol de “prohibit el
pas”, sempre m’hi adentrat per veure si diua al pati d’una masia. Si és així
sempre he reculat, en canvi si el camí travessa la masia i continua, sempre he
seguit endevant ,suposant que era un camí públic o de servitud de pas pública que
passa per la finca privada.
Mai m’he trobat cap propietari que hem digués res, en tot
cas amb educació i bones paraules segur que és pot resoldre el “malentès”.
Bibliogràfia (i per saber-ne més) :
De tota la informació que he anat recopilant, molta l’he
extret d’un llibre, que el vaig trobar a la biblioteca Carles Rahola que és diu
“El llibre dels camins” que realment és un llibre molt interessant, que explica
tot el que fa referencia a aquest món dels camins. La veritat és que us
recomano la seva lectura.
Diccionari : http://www.diccionari.cat/lexicx.jsp?GECART=0024334
Documentació:
http://camidesabisbal.org/els-camins-publics-i-els-privats/
https://seu-e.cat/documents/3084397/6333184/Reglament+de+camins/35174088-3836-44d3-9f5d-3a8caa9bca18
https://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/4942/xcb04de6.pdf?sequence=4&isAllowed=y
https://silo.tips/download/breu-referencia-a-la-servitud-de-pas-al-codi-civil-catala
Comentarios
Publicar un comentario