Travessa dels Estanys Amagats

 

ETAPES : Talltendre / Refugi Cap de Rec / Refugi dels Estanys de la Pera / Refugi de l'Illa / Refugi Malniu / Talltendre.

 

Dades d'interés:

Recurregut :  75,6 Km                                         Dificultat: Alta
Temps: 5 dies                                                       Distància: Llarga
Àrea recurreguda: 64,2 Km2                               Descarregar el track TOTAL de l'excursió per GPS 


Un any més us porto una travessa, aquesta  vegada de cinc dies per una zona molt anomenada i diria que poc coneguda. M'explico: Anem a la Cerdanya, lloc molt conegut i on molta gent hi té una segona residencia. Per tant vaig pensar que els camins estarien plens de gen.
Doncs la meva gran sorpresa es que no hi transita ningú, bé, al GR-11 ja trobem més gent, però molt poca gent als camins i poca gent, en general, als refugis.
Bonica ruta per els estanys que hi ha al nord de la Cerdanya i part d'Andorra que durant 3 dies podem gaudir. Els altres dos, tant el primer dia com l'últim son de "transició" i tot i que no veus llacs ni estanys, transiten per uns boniques pinedes.

La travessa "original" o proposada pels organitzadors en sentit anti-horari. Nosaltres per raons de timming la fem al revés que ells. És a dir, comencem per l'últim refugi. Hem notat, o hem tingut la sensació que le fites i les marques de pintura, en alguna etapa, semblen fetes per ser vistes si fas la ruta en el sentit "oficial". 
Així que haurem d'estar més atents que del costum , però com sempre, com estem al Pirineu... tenim les famoses "directrius" que són a grosso-modo la direcció a seguir.

Mapa general:


Gràfic general:





ETAPA 1:  Talltendre / Refugi de Cap de Rec.

Dades d'interés:

Recorregut : 19,9 Km                                       Dificultat:Alta
Temps: 8 hores                                                 Distància:  Llarga
Àrea recorraguda: 7,8 Km2                             Descarregar el track de l'etapa 1 per GPS  


Primera etapa de les cinc, la nit abans hem arribat a Talltendre, un petit poble.. o potser nucli urbà, bé 4 cases!Us deixo, com sempre, que el Sr. Google Maps o el seu cosí en Waze us hi portin. Plantem la tenda en un petit marge pla que trobem, amb una tenda de dues persones no necessita gaire espai.
Aquesta és una opció, l'altre, és arribar el maeix dia si us lleveu una mica d'hora. De Girona a Talltendre en dues hores i mitja ho teniu fet.
Això sí, tant si ho feu d'una manera o un altre, abans de deixar el cotxe, aneu a Trobar al propietari del (abans) Refufgi Cal Pere Sidro per demanar on aparcar el cotxe i que no molesti.
Aquesta etapa, com comentava abans, és de transició.. és a dir, no ens aporta res especial, però passarem per boniques pinedes.

Mapa:

Gràfic:



Detall de l'etapa:

La tenda preparada per passar la nit a Talltendre

Vistes de la Vall desde la tenda, al fons, Alp

Talltendre, per començar la ruta hem d'anar al principi del poble... hem de buscar el Carrer Major fins que sortim del poble.


Trobem l'indicador del GR-107 que ens portarà a la Bastida, una casa que està al camí.



A l'esquerra.

Sortim del poble...  pista de terra ample.


Si fem una ullada enrere, veiem que Talltendre va quedan enrere.

La nostra etapa, ens porta a seguir en paral-lel la serralada del Cadí (el Moixerò queda més a l'esquerra)

No hi ha gaire marques ni fites en aquests tram.. així que hem d'estar atents al camí. En aquest cas, seguim per l'esquerra... aquesta vegada és obvi.


Contiuem recte, direcció la Bastida.

Arribant ala Bastida..

Al deixar la casa a la nostra esquerra, el camí és clar que va per la dreta. Sinó, entrariem a la casa...

Aquí, ja no està tant clar per on anar....  En aquesta bifurcació on trobem a la nostra dreta una mena de tronc clavat a terra envoltat de pedres, nosaltres anirem pel camí de l'esquerra, 




Pasem per una font... de la qual no em consta el nom. Potser de Santa Ana (ho dic per les ruïnes de l'ermita que no queden lluny).


En aquesta bifurcació, anem a l'esquerra.

Arribem al carismàtic poble de Coborriu de la Llosa...

Quan l'hem travessat, arribem a la carretera, girem a la dreta i continuem un centenars de metres per la carretera.



Trobem una pista ample a la dreta, sense marques de pintura ni fites...  Deixem la carretra i continuem per la pista.

Sortim a un altre pista de terra i girem a la dreta...

El camí fa una volta gran per borejar el torrent...  a l'altre costat de torrent podem veure el petit poble de Viliella, hem de passar per allà...


Seguim la pista de terra... i a ma esquerra trobem un petit corriol que ens estalvairà part de la volta. 

Aquest corriol, està marcat amb les pintures del GR





Atrevessat el riu, trobem una bifurcació, anem a la dreta. a la roca de la dreta trobem una marca groga.
Diria, que el camí de l'esquerra també porta el poble borejant el riu i passant per l'ermita de Sant Marc.




Arribem a Viliella!  Entrem al poble i girem a la dreta...



Quan arribem al final del carrer, hem d'anar a la dreta. Però a l'esquerra, veiem que hi ha el safreig del poble i anem a refrescar-nos una mica, beure aigua i menjar alguna cosa...


El safreig.

Ara sí, anem a la dreta.... per sortir del poble i encara la recta final.

La pista ens porta a una propietat privada, on justament abans d'arribar-hi trobem un corriol a l'esquerra que puja.


Trobem una pista empedrada que va cap a la dreta, la seguim.


Quan s'acaba l'empedrat... a l'esquerra trobem un corriol , el seguim, aquí veiem marques de GR


Anem pujant, trobem alguna fita...

Si mirem enrera.. veiem  la propietat privada que hem deixat enrera.

Seguim pujant

Ara el nostre recorregut, te marques de GR i el nº de la ruta(31)

Hem agafat alçada  i el paissatge canvia, tornem a emboscar-nos en una pineda.

Anem per la dreta..




Seguim les marques... en aquest prat, les trobarem anant a la dreta.

Arribem a una pista ample, on trobem les tipiques tanques de les estacions d'esquí. Això vol dir que estem a prop de l'estació d'Esquí de Lles i per tant del Refugi Cap de Rec que es troba al costat.

Agafem la pista a l'esquerra.

El primer que ens trobem és el refugi Cap de Rec. Més enllà l'estació. 







ETAPA 2:  Refugi de Cap de Rec / Refugi Estanys de la Pera

Dades d'interés:

Recorregut : 15,7 Km                                       Dificultat:Alta
Temps: 6 hores                                                 Distància:  Llarga
Àrea recorraguda: 3,8 Km2                             Descarregar el track de l'etapa 2 per GPS  


Segona etapa de les cinc. Una etapa curta, uns 10km que ens porta per una pendent no massa pronunciada fins l'Estany de la Pera. 
Ruta, entre pins negres i catifa verda. Tot i no veure llacs, fins al final on trobem els estany que donen nom al refugi, És una bonica caminada.
Com és curta, amb 3 horetes la tenim feta, aprofitem per fer el Pic de la Colilla (opcional, clar) per aprofitar el dia. 
La ruta està molt ben marcada i no té perdua. En canvi del refugi al Pic de la Colilla no hi ha cap indicador ni fita, però segur que amb les indicacions que us dono no tindreu problemes per fer el cim.

Mapa:



Gràfic:

Detall de l'etapa:

Comencem la ruta sortint del refugi a la dreta, direcció a l'esstació d'esquí, just abans d'arribar ja trobem un poste on ens indica a la dreta direcció el Pradell pel GR. 
Seguirem les indicacions (marques tronges) del Pradell fins arribar al refugi del mateix nom. Està molt ben indicat, ja que és una de les moltes rutes que es poden fer amb raquetes de neu.





Com veieu.. no cal que us digui gaire res... les indicacions ja parlen per mi... unicament hem de disfrutar de l'entorn, un bonic bosc de pi negre.


Anem alternant pista i bosc... aquí per si hi ha algún despistat, girem a la dreta per deixar la pista.





Ja veiem el refugi

Vistes al Cadí desde el refugi.

El Refugi del Pradell... la porta està oberta i les vaques se l'han fet seu, així que no cal que el tingueu en compte per pasar la nit. El terra està ple de tifes!!.

Al seu redera, trobem la pista, el GR-11.10 que ens portarà a la següent parada: Les Pollineres, un àrea de picnic.


Pista a l'esquerra...  aquest tall, potser és el més avorrit de l'etapa... però té el seu encant.




Arribem a les Pollineres on el GR-11.10 ens diu que deixem la pista i girem a la dreta per començar la pujada.


A l'esquerra ens queda la zona de pic-nic, així que abans de girar a la dreta per començar la pujada, ens hi acostem per fer un mos. A l'esquerra , indicat amb una raqueta de neu, trobem l'accés.


Zona de Pic-nic.


Una vegada abeurats, ara sí, comencem la pujada, també indicada amb un altre raqueta de neu.

Sortim a una pista de terra, girem a la dreta i tot seguit trobarem el trencant a l'esquerra per deixar la pista i continuar per corriols.


Deixem la pista en aquest punt. Agafem el corriol de l'esquerra.




Girem a la dreta, per no anar per la pista de terra. Ja no queda gaire.

Seguim per el corriol que va pujant entre les roques de la dreta...

Ja veiem el refugi!!





OPCIONAL:  Pujada al Pic de la Colilla.

Com us deia, no hi ha marques ni fites que ens portin al cim.. així que us donaré 4 indicacions i unes directrius i amb això serà suficient.

Les indicacions a grosso-modo son: Pujar pel corriol que surt davant el refugi fins un petit estany, i després pujar entre la pedrera i el bosc. Una vegada a dalt anar a trobar el cim.

Deixem les coses al refu, és a dir, alleugerem càrrega i només ens quedem amb la roba d'abric, aigua i menjar. Tota la resta de roba, sac de dormir, etc., la deixem al refugi.

Just davant del refugi trobem un poste amb dos indicacions. El camí comença just derrea seu, en la foto, per on pujen aquest dos ciclistes..   que diria que no sabien molt bé on anàven.


Ja tenim la pedrera, l'estany a sota i el bosc a la dreta.. donc pel mig cap a munt.

Una vegada som a dalt, ja veiem el nostre pic, al final de tot de la carena.

Directriu: Anar direcció al pic que té l'ombra.

Tot i que es veu... no està a prop!

Ara ja el tenim a tocar.

Ja som al cim...  El Pic de la Colilla (2.834mts)

A la deta de la Carena, al fons podem veure el Tossal Bovinar (2.841 mts)

A l'esquerra, la carena que va a parar al Coll de Sant Vicents.
La nostra idea era carenar fins el coll... però no era una bona opció, així que després de carenar una estona, perdem alçada i anem a buscar el coll arran de la carena.

Vistes desde el Cim de la part Catalana.

Vistes de la part Andorrana.

Al centre de la imatge,al fons, just abans de la carena,  tot i que no es pugui apreciar... trobem l'estany de l'Illa i el seu refugi. Allí anirem a la següent etapa.


Anem carenant direcció al coll.


Deixem la carena per inpracticable fins a la seva falda.. i anem a trobar el GR que puja del refugi fins el coll. Girem a l'esquerra per baixar, ara ja sí al refugi per fer la ben merescuda cervessa.

Els estanys ens indiquen que tenim el refugi a tocar.

Anem a trobar la pista de terra i continuem recta avall.

Ja hi som!




ETAPA 3:  Refugi Estanys de la Pera / Refugi de l'Illa

Dades d'interés:

Recorregut : 15,0 Km                                       Dificultat:Alta
Temps: 6 hores                                                 Distància:  Llarga
Àrea recorraguda: 4,3 Km2                             Descarregar el track de l'etapa 3 per GPS  


Tercera etapa de les cinc. En aquesta etapa deixem terres catalanes per fer una incursió a terres andorranes.
Una etapa que, tot i no ser execesivament llarga sí que ja comença a ser una mica exigent amb el desnivell, sobretot la part final i per les pujades i baixades que tenim.
Aquí sí que ja comencem a veure llacs i estanys. També veurem la diferéncia abismal entre els refugis oberts (no guardats) d'Andorra i Catalunya (i també hi podriem afegir els d'Espanya i algún de Fança). A veure que triguem a destrosar-los!!  Fa anys que están en un estat impecable.... però si els "boejaras" i altres "hippies xirucaires" els descobreixen no tringaràn a estar com els nostres.

Aquesta és una etapa que ja transcorre per alta muntanya aisí que l'ombra no la tindrem sempre, tot i que alguna pineda travessem.


Mapa:


Gràfic:

Detall de l'etapa:

Sortim del refugi i anem cap a l'esquerra, on trobem un poste amb dues indicacions ben curioses, una que porta al "coll" i un altre que porta al "port" de Perafita.
Obviament, port i coll són el mateix... la diferència està en que el "Coll" era l'antic GR-11.10 que anava al coll pujant pel dret (per dir-ho d'alguna manera), i el "Port" ara és el nou GR-11.10 que és més llarg perque passa per davant del llac. Aquest llac és que ahir, tornant del Pic de la Colilla vàrem veure.

Després d'aquesta explicació, nosaltres que som uns clàssics, anem direcció al Coll, o sigui a la dreta i muntanya amunt.

El primer que ens trobem és la "X" amb les pintures del GR dient que no és aquest el camí. No fem cas. Sí és el camí, el vell, però el camí. Si sou "mandalorianos" us diria que : Este es el camino!

Anem pujant i deixant el refugi enrera..  un refugi que s'hi està bé, però la noia que ho porta, diria que italiana és un xic peculiar.

Com veieu anem trobant marques de GR. Tot i que el coll és veu al fons... així que no tenim massa perdua.

Arribem al coll, ha estat una passejada.. en pujada, però un passeig.

Arribem al cim, hi ha alguna fita que ens indica el camí. No hi ha massa marques ni fites, de fet aquest és un punt en que les fites es veuen millor pujant (recordeu que fem la ruta en sentit invers a l'oficial).
de totes maneres, no té puerdua....
Directriu: baixar tota la vall reseguint el rierol del llac fins qüasi arribar al refugi, on girem a l'esquerra per trobar, jo diria que l'estany més "amagat" de la travessa: L'Estany de la Nou. Ja veureu com us agradarà!

Ja tenim la vall davant nostre, intentem buscar el camí...


El camí baixa proper a aquest petit estany...

Com sempre, i això és digne d'estudi, les vaques sempre estàn jegudes al mig del camí. 
Sempre que veiem un grup de vaques (o cavalls), i més ara a l'estiu, al mig del pas, hem de buscar un camí alternatiu per no molestar-les i fer un bypass a força distància per evitar problemes.
A aquesta época de l'any, les vaques ja han parit i cuiden dels seus vadells, vadelles i vadellis, així que al igual que tot mamífer terrestre son molt protectors amb els sesus fills. Elles (les vaques) també fan seva la frase: "Yo por mi hija mato!!".  Així que ja ho sabeu, eviteu molestar-les.


Anem baixant, el rierol ens queda a la nostra esquerra.... ja el travessarem més endevant per anar a buscar el llac.

En aquest punt, travessem el rierol, i anem cap el turonet que veiem davant a l'esquerra... si anem a la dreta i seguim baixant, trobarem el refugi de Perafita. Ja el trobarem més tard, nosaltres farem una volta pel redera del turó on s'amaga el llac.


El camí ens porta cap els arbres de l'esquerra d'aquest petit coll que veiem a la dreta, tot pelat.


Passat el bosc, trobem el llac... és enorme!  El borajem per l'esquerra seguint el corriol.

Un bon lloc per parar.. i simplement mirar.


Seguim voltejant el riu fins trobar les marques del GRP (grogues i vermelles) que seguirem fins el refugi.




El camí fa la volta i ens torna a la vall que haviem deixat on veiem el refugi al fons.


Seguint el camí, ens porta al Refugi de Perafita. Fixeu-vos amb els accesoris que té: una pala (per llevar la neu a l'hivern), una serra , un mai...  està net, està equipat (farmaciola, menjar, etc).







Vistes desde el refugi.

Just al costat del refugi, trobem un poste amb tot d'incacions.... Nosaltres, cap el coll de la Maiana i Refugi de l'Illa, seguim les indiccions del GRP.

El camí puja fins el coll....  però suaument.





Mentre pujem, en un petit pla, veiem una cosa que brilla al seu bell mig.

Ens hi acostem, i és un llibre amb l'explicació del que hi havia on som ara.



Resulta que pasem per un àntic Orri. Una explació molt interessant.

Passat l'Orri, el camí és bifurca... però nosaltres no pendrem cap d'aquests dos camins, girem més a l'esquerra encara, per pujar per un petit corriol. Girem on hi ha les pedres de l'esquerra.

Aquesta foto, està feta desde el corriol que hem agafat... mirant enrera

El camí va pujant suaument fins arribar al Coll de la Maiana.

Les vistes i l'entorn, són magnífics.

Ja veiem el Coll, al final entre les dues muntanyes. El camí no té puerdua. Està molt trepitjat.



Ja som al Coll, ara hem de baixar a l'altre costat. Direcció Refugi de l'Illa.


Ens toca una bona baixada... fins  la vall.




Ja veiem el final de la baixada, just el pla verd que tenim a sota els nostres ulls envoltat d'arbres.






Una vegada al pla, passem pel costat d'un refugi de pastors.

Travessem el pla i ens endisem al bosc, seguint un riu que ve per la dreta.

Trobem, al costat del riu, una ombra i aprofitem per fer una pausa i menjar alguna cosa.

Just al costat d'on hem parat, trobem les indicacions per anar al refugi de l'Orris, així que anem a la dreta seguint el curs del riu... més tard ja el travessarem.


Travessem el riu, ens endinsem al bosc seguint les marques del GRP.


Girem a la dreta, per anar al Refugi de l'Oris i Illa, pel GR-11 i GR-7



Anem pel Pla de l'Ingla...  és nota?

El pla ens porta a trobar el Refugi de Orris..  refugi obert, igual que el de Perafita. 





Deixem el pla, per començar l'útima pujada, la que ens durà al Refugi de l'Illa.  No és cap pujada exagerada.



Passem per l'Estany Blau i Estany Rodó.... Tot i que amb la sequera.. ni son tant blaus ni tant rodons.




Per fí divisem el refugi....  força lletjot, la vertitat!


Per accedir al refugi, millor anar per l'esquerra... és més curt.

Ja hi som!






A les 19h, la temperatura un 24 de juliol era de 13,8ºC.  Perfecte!!!!







ETAPA 4:  Refugi de l'Illa / Refugi de Malniu

Dades d'interés:

Recorregut : 15,3 Km                                       Dificultat:Alta
Temps: 6 hores                                                 Distància:  Llarga
Àrea recorraguda: 7,8 Km2                             Descarregar el track de l'etapa 4 per GPS  


Quarta etapa de les cinc. Una etapa durilla, per mi la que més, sobretot una vegada hem deixat la vall de Vallcivera, i pujem fins a la portella d'Engorgs on ja baixem cap als llacs.
El pla de Vallcivera, és una baixada per regalar-se la vista que ens fa descendre fins els2000 mts. Després la pujada fins el coll a 2700 és durilla. 
Última etapa de llacs, on es gaudeix molt de les vistes. On ja tornem a Catalunya i ja podrem tornar a activar les "dades mobils" al nostre smartphone.

Mapa:


Gràfic:

Detall de l'etapa:

Comencem el dia fresquets... a les 8h estem a 6,8C.

Al redera del refugi, a la dreta, segons pujavem ahir... trobem les indicacions en un poste. Nosaltres amunt direcció Vallcivera.

Arribem en un tres i no res a la pressa de l'Illa, on trobem un altre llibre amb l'explicació del perqué i com funciona.


A la dreta, cap a Vallcivera.


Una vegada al coll, ja baixem.....

Trobem restes de la tormenta de la nit anterior....

Anem baixant, seguint el rierol....  ara toca gaudir amb els cinc sentits.



Tirem recte avall...  a la indicació no posa res.


Girem a la dreta, direcció al Refugi del Malniu per agafar el GR-11. a partir d'aquí començarà la pujada...

Anem a la clariana i allà comencem a pujar... haurem d'estar molt atents a les fites.
Directriu: Anar redera les muntayes de l'esquerra.

Anem seguint el corriol.. .sempre atents a fites i marques. 

Ja hem començat a guanyar alçada.

Ja qüasi som a dalt.

A l'altre costat de cim, trobem els llacs, fent un circ. Baixem.


El camí passa arran de llacs, sempre els tenim a l'esquerra.








El corriol baixa cap a la vall i ja veiem el refugi de J.Folch.


Veient el refugi, ja sabem que ens trobem a casa, a Catalunya.
Desde el refugi podriem pujar al Puigpedrós, el tenim a la nostra esquerra, ja es veu quin és.

Davant el refugi, ja tenim els indicadors de la ruta 102 cap el refugi de Malniu.

Baixem per la vall, el camí està ben marcat.

El riu, que fa un moment el tenim al costat, ara ens queda lluny, al fons de la vall.



Ja veiem l'estany que hi ha al costat del refugi del Malniu, L'Estany sec (crec).



El Refugi de Malniu.







ETAPA 5:  Refugi de Malniu / Talltendre

Dades d'interés:

Recorregut : 12,3 Km                                       Dificultat:Alta
Temps: 4 hores                                                 Distància:  Llarga
Àrea recorraguda: 5,3 Km2                              Descarregar el track de l'etapa 5 per GPS  


Última etapa, ja de tornada a Talltendre, on tenim el cotxe. Una etapa on ja no veurem estanys, que, com la primera és de tramit.
La ventatja d'aquesta etapa curta de 12km. és que amb 4h està feta i ja pots marxar cap a casa i arribar a una hora raonable, sobre tot si l'endemà treballes.

Mapa:



Gràfic:

Detall de l'etapa:

Al costat del refugi, ja tenim les indicacions.. .nosaltres anem per la ruta 117 per anar primer a Maranges i després a Éller (sembla un nom élfic).

El camí comença per la pista per on pujen els cotxes, tot i que desseguida trobarem el trencant per anar per un corriol.

Girem a la dreta i deixem la pista.

Un camí trepitjat i marcat baixa amb força pendent fins el poble.




Entrem al poble, girem a la dreta... i després a l'esquerra per anar deixant el poble enrera.


Ja trobem les indicacions per anar a Éller, ruta 113.


Sortim del poble per una pista asfaltada.


Girem a l'esquerra, direcció Éller.

Per una pista de terra, arrivem a Éller.


Entrem al poble.. i seguim pel carrer principal que ens portarà a la sortida.




Anem direcció Ordén, cap a la dreta.  


Seguim les marques grogues.

Sempre direcció Ordén a l'esquerra.


Anem a parar a una pista de terra. A la dreta...

Veiem el recorregut que fa la pista de terra, ens portarà a Ordén.

Ja veiem Ordén.

Ja ens apareix Talltendre, ruta 125... en 30 min. som al cotxe.

Ja veiem Talltendre a mitja muntanya davant nostre....  Només hem se seguir la pista de terra, que no té cap perdua.

Arribem a la fí, després de 5 dies de ruta.
Gràcies Miqui!



Comentarios

Entradas populares de este blog

Gi - Canet d'Adri (Gorgues de la Riera de Canet)

Montseny - Sant Fe del Montseny - Turó Morou - Circular + Avioneta estavellada (que ja no hi és)

Travessa 3 dies Alta Garrotxa (Oix-Beget-Talaixà-Oix)