Hostalets - Pujada per les Gorgues i baixada per Camí Ral

Dades d'interés:

Recorregut : 10,1 Km Dificultat: Mitjana

Temps: 3:30h Distància: Llarga

Àrea recorraguda: 2,7Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS

Aprofitant que és estiu, i que és una ruta molt obaga, tornem a fer una sortida per les gorgues que hi ha a Hostalets d'en Bas.

Pujem pel torrent on tot i la sequera encara baixa un rajolí d'aigua que té al mínim les gorgues i que fa corre l'aigua rierol abaix. La pujada no és fàcil, en algún punt s'ha de grimpar i el corriol que puja paral-lel al riu pel costat esquerra té moltes ramificacions així que s'ha d'estar atent.

La baixada, una vegada arribem a la Font de les Marrades, la fem pel camí Ral, un bonic camí, sobre tot la part final on el empedrat ens dona una idea de com era en el seu temps i ens permet imaginar el trànsit que hi podia haver en aquella época.

Llàtima de sequera!!!!! no fa justicia al potencial de les gorgues, amb més caudal, si ara, amb poca aigua son impressionants... amb força més caudal han de ser increïbles!

Mapa:

Gràfic:

Detall de l'excursió:

Com sempre, deixem el cotxe a la zona d'aparcament que hi ha a l'entrada del poble.

Sortim del parking i girem a la dreta per anar cap a l'entrada principal de la "petita Suïssa". Curiosament aquest dies està de Festa Major.

Anem fins al final del carrer, on trobarem l'esglèsia del poble.

En arribar a l'esglèsia girem a l'esquerra.

Anem seguint camí avall fins sortir del nucli urbà.

Pasem per davant del trencant de la Coromina, una casa rural.... nosaltres recta.

Just abans de travessar el Riu Fluvià (sense una gota d'aigua, a més literal) girem pel camí que trobem a la dreta. Una pista de terra.

Abans de tornar a atrevssar el riu, haurem per pasat per Can Canameres, un mas al costat de la pista.

No trigarem gaire a trobar un trencant a ma esquerra, amb una cadena i un prohibit el pas. No farem cas ni de la cadena ni del rètol i girarem per a l'esquerra.

On continuarem per una pista de terra, tot i que estem en una propietat, tenim el "dret de pas" al nostre favor.

Continuarem per l'esquerra, a no ser que volgueu anar a dir "bon dia" als amos de la casa..

Pasem per davant de l'útima casa, aquesta en rehabilitació.

Al final de la pista, fa com un embut. S'estreny i la pista es converteix en corriol.

A la primera bifurcació que trobem, girem a l'esquerra per anar a buscar el riu.

El camí ens pota a la primera gorga, a l'alçada de la Font de les Fogosses.

Font de les Fogosses

Continuem el corriol uns metres riu amunt on trobarem una pedra amb uns ferros clavats. Aprofitarem per creuar el riu per aquest punt i continuar pujant per l'esquerra del riu.

Trobem una primera bifurcació, nosaltres a la dreta.

NOTA: Penseu que hem d'anar sempre o qüasi sempre arran de riu, per tant no ens podem allunyar massa de la llera.

En aquesta bifurcació, girem a la dreta.. per anar a buscar el riu.

Ja som al costat del riu, i a partir d'ara les gorgues i les pujades (amb algun tall que s'ha de grimpar) s'aniràn alternant.

Tornem a trobar un altre bifurcació, anem a la dreta.. aquesta està clara.

Ara anem a la dreta, per baixar cap a les gorgues....

Trobem alguna marca amb pintura... però diria que és l'única del recorregut.

Un pas divertit on grimpem una miqueta. Per ajudar-nos, ens han posat una corda.

Seguim veient gorgues i petites basses a la nostra derta. Llàstima de la sequera!!

El camí, ens porta sense voler a lúltima gorga, la Gorga de l'Olla. Potser la més maca.. no ho sé.

Aquí tenim dues opcions: la primera, la que vaig fer a l'altre excursió que també teniu en aquest blog, on desfem una mica el camí i seguim pujant per borejar el torrent i anar a l'altre costat de riu.

La segona, que és la que hem fet en aquesta excursió és agafar el corriol, que es veu a l'altre costat de gorga.

Un camí ben fressat i que va just en la direcció que volem: amunt i a la dreta.

Trobem una bifurcació, anem a la dreta.

A partir d'aquí, tot i que el camí sigui evident.. puja amb força, guanyem alçada rapidament i no està massa net, hi ha molta branca i matoll. Bé, ara ja no tanta després que fes neteja.

Trobem una bifurcació i seguirem pujant a l'esquerra.

La pujada, d'uns 100 mts. tampoc és tant. no? Ens porta al corriol principal, més ample i trepitjat. Si haguessim agafat l'opció 1 vindriem per l'esquerra del camí. Amb l'opció 2 hem fet drecera, ens hem divertit grimpant i una vegada al camí, girem a la dreta per anar a buscar el Pedró.

Arribem al Pedró, un balcó natural que ens ofereix unes vistes esplèndides de la vall.

Per continuar el nostre camí, ens girem i veiem dos corriols davant nostre, agarfarem el de l'esquerra, el que té un munt de pedres, una fita enorme.

A partir d'aquí ens endinsem un altre vegada al bosc, per tornar a travessar el torrent però molt més amunt. Encara ens queda una sorpresa per alegrar la vista.

Travessem el torrent i trobem ajunda amb un passa-mans de ferro clavat a la pedra.

Aquesta és la petita sorpresa. El Salt de l'Olla, un salt d'aigua.. on al pasar (si hi hagués aigua,clar) pasariem per sota un cortina d'aigua.

El camí continua planejant per la falda de la muntanya fins dur-nos al Camí Ral, a l'alçada de la Font de les Marrades.

Com veieu, sense dificultat hem arribat a la font. Una vegada al camí Ral, girem a l'esquerra per baixar fins a Hostalets. Ara ja només hem de seguir les indicacions de direcció "Olot" i/o marques grogues. Fàcil!!

El camí en aquest punt encara conserva l'empedrat per on passaven els carros i mules, a mida que anem baixant es van perdent i el camí es converteix en una pista de terra.

Ja no us dic gaire res, ja que el camí està molt ben indicat i no té perdua.

Ja veiem el jardí amb la seva piscina, de la casa de turisme rural de l'Esquirol.

Passem per davant la casa i anem a parar a una pista asfaltada en un primer moment i de terra tot seguit, girem a l'esquerra. Si ens fixem bé, veurem que hi ha un poste que en pintura groga ens ho indica.