GI - Llegendes i misteris de la ciutat 2 (continuació)
Dades d'interés:
Recurregut : 3,1 Km Dificultat: BaixaTemps: 2:00h Distància: CurtaÀrea recurreguda: 0,5 Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS
Àrea recurreguda: 0,5 Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS
No soc gaire amant de les segones parts ja que normalment no son tant bones com la primeres. Però el cert és que quan vaig fer el "llegendes i misteris" de Girona, em vaig deixar alguna llegenda i curiositat per posar. Així que ara, us porto una nova sortida per la ciutat per fer 14 parades i descobrir més coses.
Com el meu GPS, és més de muntanya que de ciutat.... us he impres el recorregut en un mapa de ciutat perque potser us sigui més fàcil serguir el recorregut ja que hi teniu els noms dels carrers per on pasem.
Abans de començar a caminar però, voldria citar un parell de webs que parlen de tots els monuments de Girona: www.pedresdegirona.com , i de les seves llegendes: www.llegendeshotel.com, web de l'Hotel de Girona amb el mateix nom, que també és museu. En aquestes dues planes m'he "documentat" (per dir-ho així) per fer aquesta sortida.
Intentaré ser molt breu en cada explicació de les llegendes i de les diferents histories per no fer-ho massa pesat. Just el mínim i imprescindible.
Esteu preparats per endinsar-vos a la Girona misteriosa 2 (el retorno)?? Doncs vinga!
Mapa:
Detall de l'excursió:
0- Iici / Fi:
A la Plaça Catalunya, al rovell de l'ou.
1- El Forner del Mercadal: (C/Santa Clara).
La llegenda explica que un forner, que tenia l'obrador a l'antiga Pl. del Mercadal, la vigilia de la nit de Sant Narcís, patró de la ciutat, va anar a treballar per fer pa a l'obrador pensant en fer diners l'endemà venent el pa, en comptes de fer festa i anar a misa.Mentre la pastera anava amasant el pa, aquest s'anva tornant vermella, un vermell de sang, i quan més voltava la massa , més vermell és tornava.El forner va pensar que era un missatge de Sant Narcís, i tement que patís algun càstig va deixar de pastar, va tencar l'obrador i va marxar corrents.No va tornar fins passats tres dies, quan va tornar, va veure que la massa es conservava fresca, a punt per ser enfornada.
2- Aiguats de Girona: (Pont Sant Agustí)
Al llarg de la historia, Girona ha patit nombroses (i greus) inundacions. A Girona hi conflueixen quatre rius . El Ter, l'Onyar, El Güell i Galligans. Això fa que Girona sigui coneguda com la "Ciutat dels quatre rius".
Normalment les inundacions es produeixen a finals d'any, de Setembre a Decembre.
En la seva historia, Girona ha patit més de 150 inundacions (sobretot fluvials) desde l'any 1193 que es va documentar la primera.
Alguns exemples son:
- 1843. Amb més d'un centenar de víctimes.
- 1940. Coneguts com els aigüats de Sant Lluc. On van morir unes 15 persones i amb molts damnificats.
- 1970. Sense victimes, però amb molts danys materials.
Fotos de Girona al Gener del 2020, on va faltar poc perque l'Onyar es desbordés:
En aquest indret de la ciutat, ens trobem un mosaic on fa refèrencia a la unió dels 4 rius amb perfecta orientació cardinal.
A més, coincideix que és el punt més baix de la ciutat i per tant el més proper a l'aigua.
És on es
troba El cardo (nom llatí) que era el carrer que anava en sentit nord-sud a les
ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir
subdividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa
a les fundacions colonials. I El decumanus (nom llatí) era, en la planificació
urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament
militar (castrum) o en una colònia.
En aquest edifici del carrer Ballesteries, podem veure pintades a la façana, els nivells de l'aigua en les diferentes inundacions de Girona comentades anteriorment.
El Pont de Sant Feliu ens serveix per explicar la següent historia: "Les Pomes".
A partir de l'any 1136 quan el Rei Pere el Cerimoniós va deixar construir a la bora de l'Onyar, els problemes amb les inundacions es varen agraujar i la gent anava a la part alta de la ciutat per evitar l'aigua.
A partir del 1732 la gent va idear un entremat de ponts de socors per escapar a parts més elevades de la ciutat. Un altre sol-lució era fer forats a les muralles de la ciutat perque l'aigua s'escapés.
Però quan els enginys humans no donaven prou bon resultat, es recorria a la fe, i aquí entren les nostres pomes. Unes pomes petites i vermelles.
La gent va recorrer a les pregàries, i proveir-se d'unes pomes de Sant Narcís.
Aquestes pomes venien d'una propietat que la cofraria tenia a Banyoles. Per Sant Narcís es posaven sobre el sepulcre del sant i després de ser beneides es repartien entre els seus devots ja que es conservaven un any i tenien la propietat de amansir les aigües.
Així que la gent de la rivera de l'Onyar tenia el revost ple, i quan les aigues creixien, tiraven pomes al riu per fer que aquest es calmés.
7- Francès emmetzinador.: (Riu Galligans)
Diu la llegenda que un francés anomenat Bernat, voltava per les afores de Girona empestant les aigües dels pobles i ciutats que trobava. Ja havia empestat pobles i ciutats de la Selva i l'Empordà i ara li tocava a Giroan.
Els gironins alertats per les poblacions veïnes, varen seguir la pista i el varen detenir quan fugia. Li varen preguntar que havia passat quan explicava que just quan entrava a la ciutat, "algú" li va impedir emmetzinar les aigües. Explicà que se li va apareixer una misteriosa figura vestida de bisbe que el va amenaçar de mil mals si entrava a la ciutat.
Imatge del Riu Galligans
8- La Sirena: (Monastir Sant Pere de Galligans)
Dins el claustre del Monastir i trobem un capitell amb les 4 cares amb una figura represant una sirena. No és un cas únic en la icogràfia mediaval, però si molt poc freqüent.
Té dues cues, que se les agafa amb la ma, també hi veiem el mar sota seu i a la cua hi veiem el que podrien ser dos ulls o dos sexes.
El jardin del Dr. Figueres es troben redera l'absis del Monastir. Allà hi podem trobar, a part d'un jardin tranquil i amb molt d'encant, unes làpides , que corresponen a uns escrivans de la Cort Reial, i un memorial a Anna Frank.
Sortida dels jardins, travessant el pont i escales amunt.
Entrada als Jardins
Làpides
Mèrmorial Anna Frank
En aquest punt us vull parlar del nom de la campana principal del Catedral, una curiositat, la Campana Beneta.
Pels qui els agradi les dades tècniques us puc dir que pesa 4.800kg, el seu diamtre és de 1,9metres i la seva alçada és de 1,78 metres.
Deu el seu nom en honor a Sant Benet, curiós tenint en compte que el patró és Sant Narcís, tot i que es coneguda amb el sobrenom de "el Bombo" per la seva grandaria i gravetat del seu só.
Es veu que degut a les seves dimensions, la fabricació va ser complicada i es va haver de fondre 4 vegades fins que va sortir bé.
Pujem per la dretra de la Catedral per anar a trobar la Bruixa, la segënt llegenda de l'itinerari, i anem voltant-la per trobar el seu abside, allà veurem la Bruixa a la part de de dalt de la Catedral.
11- Bruixa de la Catedral: (Catedral de Girona)
La llegenda explica que una vella bruixa, odiava tot el que era referent a l'esglèsia (potser era republicana), en tot cas, cada vegada que hi havia una procesó ella els hi tirava pedres i els insultava.
Un bon dia, va rebre un càstig diví, va quedar petrificada i la gent la va penjar a la part més alta de la Catedral convertida en gargola i mirant a terra. Condemnada a no mirar mai al cel.
I de la seva boca ja no sortiran mai més renecs ni insults i només això sinó que cada vegada que plou, la seva boca queda purificada.
Als Jardins dels Alemanys, és un bon lloc per explicar la següent llegenda. Som al Call Jueu.
Recordem que al S.XIV i XV hi havia a Castella (i per tot Europa) un odi antisemita que també va arribar a Catalunya, l'any 1391 hi va haver un avalot contra el Call Jueu, i les autoritats per protegir-los els varen tancar a la Torre Gironella. Però va acabar sent una presó i només es podia sortir d'allà convertits als cristianisme.
Entre els jueus convertits hi havia Francesc Guillem, però la seva dona la Torlana no ho va voler, així que va restar a la torre tancada.
El seu marit va fer alguns intents per treure-la, però ella va rebutjar convertir-se al cristianisme i anar a viure amb un cristià.
Al final la Torlana es va treure la vida ella mateixa tirant-se d'alta baix de la Torre.
Es diu, que a les nits fredes d'hivern quan bufa la Tramuntana, pel call es poden sentir els seus planys.
Aquesta és una de les llegendes per les quals estava obligat a fer una segona part, ja que m'havia deixat una de les més importants de la ciutat, o potser la més important ja que justament, com veurem, és la que dona nom a aquesta bonica ciutat.
Gerió era un gegant de tres caps, que viatjava per la Mediterrànea i en arribar aquestes costes va conquerir aquesta terra donant-li el nom de Geriona. Però aquestes terres tenien amo, en Túbal, Rei d'Iberia,
En Gerió va lluitar contra Túbal i el va guanyar en una crua batalla (em salto els detalls de sang i fetge que ja us podeu imaginar) on en Túbal va morir.
En Gerió es va apoderar de les terres , i la filla d'en Túbal, la Pirene, va marxar a les muntanyes del Nord.
En Gerió, pensant que algun dia la Pirene, hereva de les terres les pogués reclamar, va anar a les muntanyes i va calar a foc.
Una vegada fet això, pensant que la Pirene era morta, va anar a les terres del Sud a descansar.
Hi ha una segona part de la llegenda, on hi apareix Hèrcules el forçut, però us deixo amb les ganes de saber el final.
L'última parada és per veure el Convent de Sant Domenec. Pel seu redera passava la muralla de Girona, contruit l'any 1253 pel Bisbe Berenguer de Castellbisbal.
És un conjunt format per dos claustres, un convent i una esglèsia.
Va ser convent fins l'any 1835, llavors passà a ser caserna militar. El 1945 va ser abandonat pels militars tot i que seguian sent d'ells. Es va remodelar l'any 1956-57, l'any 1985 monument historicoartistic nacional i finalment, l'any 2000 s'hi va establir la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona.
Comentarios
Publicar un comentario