Falgars d'en Bas - Cabrera (circular)
Dades d'interés:
Recorregut : 11,5 Km Dificultat:Baixa
Temps: 4:30h Distància:Mitja
Àrea recorraguda: 3,5Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS
Tant a prop, i tant lluny!!! M'explico: Com sabeu, faig moltes excursions des de Sant Feliu de Pallerols, i tenia moltes ganes d'anar a la Serra de Cabrera, al Collsacabra, però a peu ja sigui des de SFP o des de Hostalets d'en Bas, queda lluny (en temps, ja que perds un temps molt valuós). Per això, tot i estar a prop... sembla que estigui lluny.
Tant a prop, i tant lluny!!! M'explico: Com sabeu, faig moltes excursions des de Sant Feliu de Pallerols, i tenia moltes ganes d'anar a la Serra de Cabrera, al Collsacabra, però a peu ja sigui des de SFP o des de Hostalets d'en Bas, queda lluny (en temps, ja que perds un temps molt valuós). Per això, tot i estar a prop... sembla que estigui lluny.
Doncs aquesta vegada, he agafat el cotxe fins a Falgars d'en Bas i des de allà, he començat una excurisó, per una zona desconeguda per a mi, molt fàcil de fer amb nens i molt aerea. La part no tan "postiva" , potser és que és fàcil perdre's pel molts camins i corriols que travessem i bifurcacions que anem trobant. A més, no hi ha ni indicacions ni marques de pintura. Només alguna fita a la pujada. A més hi ha certs punts, sobre tot a les fagedes que passem, on el camí degut a les fulles caigudes és perd una mica. Però no patiu, que jo us guio... o ho intento!
Això sí, és una excursió amb unes viestes increïbles.. o això crec!
Dic "això crec", perqué el dia que la vaig fer, hi havia una boira pixanera força important que no em va permetre gaudir de les vistes. A les fotos ja veureu que no es veu res. De fet, entre la boira i la negror que hi havia, semblava en Frodo anant cap a Mordor, pensava que hauria de tirar enrera.
Així doncs, aquesta excursió la tornaré a fer un dia clar i net per poder gaudir de les vistes i per acabar de pujar al cim del Cap del Pla del Prat de 1.312mts. No hi vaig arribar, perqué amb la boira pixanera i lo exposat que era, vaig decidir que no valia la pena. Per tant, la tinc pendent per fer.
La propera vegada ,actualizaré aquesta entrada amb fotos més maques on es vegi alguna cosa....
Mapa:
Gràfic:
Detall de l'excursió:
Comencem l'excursió, com deia a la introducció a Falgars d'en Bas, situat a l'altiplà de Collsacabra una zona situada entre les comarques de la Garrotxa, Osona i La Selva. Per arribar-hi, com sempre deixo al google maps que us guii. Dir-vos però, que està a la C-153, carretera que uneix Vic i Olot molt a prop de Rupit.
Deixem el cotxe a l'entrada del poble, on trobem un forat. A l'entrada del poble, ja trobem un indicador que ens senyala Cabrera.
Passem per davant de l'esglèsia del poble...
Seguim la indicació, tot i no haver camí.. anem cap el monticle de terra gris.
Hem d'estar atents a les fites, ja que son les poques indicacions que trobarem mentre pujem.
Ens endisarem al bosc que hi ha a la dreta de la fita.
Passada aquesta portella, girem a l'esquerra per agafar un petit corriol que passa per redera els matolls.
Pujem per aqui.... a dalt, trobarem un corriol on girem a la dreta.
Una mica més endevant, trobarem una fita... senyal que anem pel bon camí.
La boira ens tapa, el cim del Pla d'Aiats... però anirem fins allà, voltant tota aquesta muntanya de Cabrera que tenim al nostre davant.
Sortim a un petit pla de terra grissa on una mica més endevant trobarem una fita... anem recte, una mica a la dreta per anar en aquest "forat" que es veu.
Ens endinsem al bosc.
Trobem una bifurcació, anem a l'esquerra.
Un altre bifurcació, anem a l'esquerra.
Tornem a sortir a un petit pla de terra grissa... i com l'anterior, una mica més endevant trobarem una fita. Recta, una mica cap a l'esquerra.
El corriol que hem seguit fins ara, sembla que s'acabi de cop. Girem a la dreta.
Anem cap els arbres on trobarem una fita.
Més endevant, tornem a trobar una fita, anem cap a la dreta.. pel prat, on al mig, trobarem un altre fita.
Seguint les fites pel prat, el camí ens porta a una portella metal-lica, on a la seva esquerra veiem la casa del Molí de la Faja.
A l'esquerra ja veiem el camí, així que travessem aquest petit rierol i l'anem a trobar.
Ens dirigim cap a la casa i passem pel seu costat.
Llàstima que la boira cobreixi aquesta petita serra de Cabrera, és just cap a on anem.
Passem un prat amb vaques.. dirigint-nos cap a la falda de la muntaya per començar la pujada.
El camí desemboca en una pista, nosaltres no fem ni esquerra ni dreta... continuem recta amunt, per començar com deia, la pujada.
Anem a l'esquerra, de fet hi ha una fita... però ens hi hem de fixar.
Travessem la tanca i continuem endevant, sense corriol per anar cap a l'esquerra i anar a buscar el camí de la casa.
Just davant nostre, s'intueix el camí a seguir.
Això que veieu no és un cau... és per on continua el camí.
La pujada ens porta a un corriol que travessa el nostre camí, on davant nostre tenim estaca groga i una placa amb indicacions a Cabrera mig esborrades pel temps.
No hem de girar ni a dreta ni a esquerra, just a l'esquerra de l'estaca groga tenim el camí segueix pujant ara amb una mica més de pendent. Ja no queda gaire pel cim.
Seguim les fites....
Aquest tall és el que es coneix com a "Osca de Cabrera".
Una vegada adalt, amb l'alçada guanayda arribem a un corriol molt ben fressat i unes excavacions arqueològiques a l'esquerra. Estem al Castell de Cabrera. El nostre camí segueix capa l'esquerra per anar a buscar el santuari però, abans girarem a la dreta per continuar per una "llengua" de pedra que ens durà a una formació rocosa: Cap del Pla de Prat de 1312mts.
Comencem el camí cap al cim.
Amb la boira, no veiem les vistes a dreta i esquerra... i a més, li dona un aspecte fantasmagòric. Intuim al fons la forma de cim del Pla del Prat.
Si us haig de ser sincer, aquí em vaig parar i vaig fer mitja vola. La boira pixanera, que per pujar has de grimpar una mica i que no comexia el terreny.... vàren fer que posses seny i ho deixés per un altre dia.
Per això deia al principi que hi tornaré un dia clar per poder gaudir de les vistes.
Desfem el camí, i ara sí que anem pel corriol a buscar el Santuari.
Veiem a la nostra dreta el punt geòdesic de Cabrera.,
més restes arqueòlgiques....
Anem trobant petits balcons per gaudir de les vistes (si no hi ha boira, clar).
Arribem al Santuari.
Un bon lloc per fer un mos i recuparar forces.
Deixant el Santuari a la dreta.. al final trobem la portella on hi ha el camí que hem de seguir.
Travessem la portella i continuem el corriol.
Trobem que el camí baixa de cop, per unes escales que ens porta al Coll de Bram (diria que aquest tall es diu les Marrades)
Al final de les escales veiem el coll.
A la pista, on aparquen cotxes trobem un plafó informatiu de la fauna i flora de d'aquest espai natural.
Si mirem enrera veiem el cingle de Cabrera desde un costat.
Contiunem recta pel corriol que tenim davant que passa per la dreta de l'arbre sec amb una marca de bbt, tot i que en breu, el deixem per agafar un caminet a la nostra esquerra.
A l'esquerra trobem un corriol que s'endinça al bosc.
Hem d'anar en compte quan anem planejant pel camí, ja que hi ha un moment que a la nostra esquerra trobem una entrada amb un rètol amb colors blau i vermells. En aquest punt hem de girar a l'esquerra i començar a pujar.
Si heu seguit un camí equivocat (esquerra), podrieu trobar aquesta pedra amb la pintura blava.
De totes maneres, us podeu fer una idea de les vistes...
Arribats al coll, trobem un poste amb indicacions... Nosaltres anem recte , on trobem una pista ample que hi arriben els cotxes.
Rètol que ens indica a l'esquerra (nostre) els cingles.
Mentre pujem anem tirant cap a la dreta, si el camí el perdem, hem d'anar a parar a un camí força ample.
Si la trobeu, es que hem d'anar en direcció contraria i pujar una mica més.
El camí on haurieu d'anar parar es aquest.
Continuem pujant fins arribar al pla d'Aiats.
Ja hi som al pla, ara tindrem falgueres a cosat i costat de camí fins a la cinglera.
El camí sembla que s'acabi a la cinglera.
Tot i que es dia s'aixeca.. encara les vistes no son prou nítides, però ja s'intueixen espectaculars.
A la dreta, trobem el camí que ressegueix el cingle.
Arribem al Coll de Saiols.
Travessem la portella.
El corriol gira a l'esquerra, seguint la fita.
Només girar a l'esquerra ens trobem una bifurcació, doncs ara a la dreta.
El camí baixa cap a la casa Cal Sant Crist.. nosaltres passarem pel seu costat deixant-la a la nostra dreta.
Amb la casa a la nostra dreta, anem a buscar el camí. El trobem al fons.
Aquest camí ample que trobem i que girem a la dreta per fer-ne un tall.. no és el que volem. El que volem està just una mica més avall a la seva dreta.
Per tant, anirem mirant de trobar un corriol que ens baixi fins el camí.
Una vegada deixat els cingles, ja comencem la baixada fins a Falgars.
Al final del coll, quan ja començariem a pujar cap a l'altre cim, trobem una portella a la dreta.
Just davant del primer camí.. en trobem un.
Ara ja sí que estem al camí bó. Girem a l'esquerra i continuem per aquesta pista ample.
Que a més, és part del GR-2.
La pista ens porta a un rèvol d'esquerres on al fons, hi ha un poste amb indicacions. Nosaltres anem recta, passant pel costat del poste seguint el corriol.
Arribem a un petit montícul on sembla que s'acabi el camí, però si ens fixem bé, continua baixant per l'esquerra.
Com a l'anterior vegada, arribem a una pista amb un poste amb indicacions, nosaltres tirem recta avall.. sense girar, seguint el corriol que s'intueix davant nostre. Això seria un "déjà vu" dels francesos.
El corriol ens porta una pista que talla el nostre camí on trobem una fita, girem a la dreta i continuem.
La pista gira primer a la dreta per després giar a l'esquerra suaument travessant un torrent.
El camí es va fent ample fins convertir-se en una pista.
Arribem al camí que porta a la Codina (ens queda a la nostra esquerra). Nosaltres anirem cap a la dreta.
La pista es torna emporlanda... ens portarà a la carretera que porta a Falgars. Per on hem vingut amb cotxe.
A l'arribar a la carretera, girem a l'esquerra on en un centenar de metres arribarem a Falgars.
Les vistes desde els cingles de Falgars, també son espectaculars, sobre tot el salt d'aigua de la Coromina. Llàstima que amb 3 mesos sense ploure no baixi gota d'aigua.
Si ens girem, veurem el rètol i el camí que acabem de deixar, i al fons, el pla d'Aiats.
Desde el montícul, abans de continuar baixant. Mirem entre el arbres i ja veiem Falgars.
I ja ho tenim!
La veritat es que és una sortida molt maca... però és cert, que pot ser perdedora si no seguim bé les indicacions que us deixo.
Comentarios
Publicar un comentario