Travessa - Ruta del Gran Vignemale (3.298mts)
ETAPES : Camping Sant Nicolas de Bujaruelo / Refugi Grange de Holle / Refugi Baysellance / Refugi Oulettes de Gaube.
Dades d'interés:
Recurregut : 67,8 Km Dificultat: Alta
Temps: 4 dies Distància: Llarga
Àrea recurreguda: 64,2 Km2 Descarregar el track TOTAL de l'excursió per GPS
Aquesta vegada us porto a fer una travessa de primera categoria , no només per la exigència de la ruta i la seva bellesa, sinó també perqué fem un cim de més de 3000 mts, el Vignemale de 3300mts. Un cim exigent. S'hi ha d'anar preparat físicament, equipat amb crampons, piolet i casc, ja que el primer tramp és una glacera i la part final s'ha de grimpar on la gent que tenim al davant poden fer caure pedres que ens vinguin al cim.És una ruta facil, no té perdua...ja que la major part del temps seguim els GR-10, GR-11 i HRP. així que el camí el tenim ben marcat amb les marques de pintura blanca/vermella típiques dels GRs, a més al ser unes rutes força transitades trobarem sempre gent que ens servirà per guiar-nos.. La part que no éstà marcada , el camí està molt ben fressat. Potser l'unic punt on no hi marques ni camí marcat, excepte per alguna fita que ens ajuden a trobar el camí, és pujant al Vignemale, però com sempre us donaré unes "directrius" per que feu el vostre camí. Així doncs, en aquesta entrada, no veurem massa bifurcacions ni girs, per tant la majoria de fotos seràn de les vistes que envolten aquesta travessa.A part del cim, que es pot fer opcionalment... la ruta ofereix unes vistes i una bellesa impressionant. Val molt la pena fer-la.
Mapa general:
Gràfic general:
ETAPA 1: Refugi San Nicolás de Bujaruelo / Refugi Grange de Holles
Dades d'interés:
Recorregut : 19,9 Km Dificultat:AltaTemps: 8 hores Distància: LlargaÀrea recorraguda: 7,8 Km2 Descarregar el track de l'etapa 1 per GPS
Primera etapa de les quatre, Comencem al camping de San Nicolas de Bujaruelo, on hi ha un refugi i una explanada per acampar, per així poder fer nit i l'endemà començar a caminar. Justament el que vàrem fer nosaltres. De fet, és el que fa tothom, ja que tenen un lloc molt gran per aparcar el cotxe uns dies mentre fas la ruta, a més, és l'últim camping de la pista. O sigui que és llevar-te i començar la ruta.Aquesta caminada que en principi havia de ser de 14km ens ha de portar del camping de San Nicolas fins al refugi de Grange de Holles a les afores del poble de Gavarnie. Un poble amb una estació d'esquí i per tant molt turístic, també a l'estiu.La ruta no té cap dificultat, només sortir del camping (1.400mts) i atravessar el pont romànic de Bujaruelo (S.XIII) girem a la dreta per agafar el GRT-30. el camí va pujant amb ganes fins el port de Bujaruelo (2272mts), després va baixant suaument per la vall de Fouey d'Aspe baypassejant el poble de Gavarnie fins arribar al refugi del Grange de Holles (1495mts).Com comentava abans, la caminada i ruta original havia de ser la que us acabo d'explicar, però la vida te da sorpresas, i la muntanya amistats! i aquesta vegada ens va tornar a pasar. Arribant al coll de Bujaruelo, vàrem coneixer a la Irine i la Melania, dues noies de Barcelona que feien un tram de ruta semblant a la nostra i per tant compartiem un tall de caminada. Durant la caminada, vas parlant, vas coneixent noms, professions, gustos, origens, etc... i quan vàrem dir que anàvem a Gavarnie, la Irene, que havia estat força vegades per aquells indrets, coneixedora del lloc i, deixeu-m'ho dir, una "bèstia parda de la muntanya" ens va dir que arribariem molt d'hora al refu, que valia la pena que ens desviessim una mica per anar a veure el "Circ de Gavaranie"... elles també anaven en aquella direcció, així que vàrem fer cas i ens vàrem desviar a la dreta per anar a buscar el circ, per això l'excursió va passar de 14km a 20km. Però va valer la pena, per la coneixença feta i per les vistes del circ.
Mapa:
Gràfic:
Detall de l'etapa:
Passant per davant del restaurant, trobarem un pont romànic que travessa el riu Ara, travessem el pont i en els rètols anirem a la dreta.
Vistes del Camping una vegada travessat el pont.
A l'esquerra al fons, el massís del Vignemale.
Vistes del que hem fet, el parking ja queda lluny i som molt a prop del coll, o port, vaja.
Vistes de les muntanyes del costat aragonés, que hem deixat enrera.
Vistes del Pico del Puerto (2476mts), a ma esquerra del port
Si continuessim per la pista aniriem a un parking que ve de les pistes d'esquí de Gavarnie.
A la dreta, direcció Gavarnie i la cabana dels Soldats.
Fixeu-vos que tenim camí a la dreta i esquerra de la vall... anirem per l'equerra, pel camí que va per la zona verda.
Com veiu, el camí està ben fressat, a més tot aquesta ruta està molt concorreguda aixi que sempre trobareu algú.
En aquest punt, és on vàrem ampliar la nostra caminada. Nosaltres aconsellats per la Irene, vàrem anar a veure el "Circ de Gavarnie" així que deixem el camí i girem cap a la dreta, per anar paral-ls a la vall i a la pista de terra que porta al circ.
Passem la portella, continuem el camí.
Atravessem el pont, veiem gent que es banya al riu....
En aquest trencat, més endevant trobeu un petit rètol groc clavat a l'arbre, girem a la dreta i deixem el camí principal, que suposo que ens baixa fins al circ, nosaltres, agafant aquest trancant seguim paral-lels a la vall a certa alçada.
Vistes de la vall direcció al poble de Gavarnie.
Estem davant del circ, és un bon lloc per parar a dinar i gaudir de l'espectacle, ja que a la nostra dreta podrem veure el Casco, la Brecha de Rolando y la Torre.
Ara ja només ens queda anar al refugi, així que baixarem cap a la vall, per anar a buscar la pista de terra.
El Circ, desde baix, encara impressiona més.
La pista passa pel costat del café Restaurant que abans havíem vist de lluny.
Travessem la passaral-la i girem a l'esquerra.
Seguim la pista que passa per l'equerra del Restaurant.
Trobem, mentre baixem una bifurcació.. nosaltres anem cap a la dreta que porta directe al poble, però després vàrem veure que la pista de l'esquerra va més directe al refugi.
Per anar al refugi, hem d'anar fins al final del carrer on a l'esquerra trobem un rètol que indica "Plateau de Bellvue", anem en aquesta direcció pujant pel carrer empedrat.
Continuem direcció contraria per on veniem... però no patiu, son un centenars de mètres.
Veiem més endevant, el camí venia d'aquella bifurcació tot baixant del circ... així que en aquest encrauement, girem a la dreta.
El corriol, ens porta a un parking de motorhomes i campers, el travessem i continuem endevant.
En aquesta zona de parking, a la dreta, trobem una font d'aigua potable. Per si us cal!
Travessem la carretera i ens trobem amb un altra parking de motorhomes... el tornem a atravessar tot.
Al final, a la dreta trobem l'accés al refugi.
Anem a l'esquerra.. una petita pujada i ja hi som!
Trobem cotxes aparcats, és de la gent que comença alguna ruta en aquest punt.
Ja hem arribat al refugi "Grange de Holles".
Vistes del Tallón (3144mts)
Ja veiem la cabana dels Soldats.
La Cabana dels Soldats, un bon lloc per fer una paradeta.
Continuem cap pel nostre camí, ara ja Gavarnie el tenim a una hora.
Ja veiem la vall i la pista de terra, per aquesta pista és per on anirem després a Gavarnie.
Ja intuim el circ a la dreta amb una cascada d'aigua, al fons de la vall, un edifici que és un café restaurant, hi passarem per devant quan anem al poble.
Mentre baixavem , vàrem sentir uns helicopters.. feien un rescat, curiosament d'un català que s'havia trencat el turmell. Els seus companys ens ho vàren dir al refugi mentre sopavem.
Un dia d'aquest faré una pàgina al blog sobre els rescats de muntanya.
Ja estem entrant al poble.
Sortim de poble, passant per davant del cementiri.
ETAPA 2: Refugi Grange de Holles / Refugi Bayssellance
Dades d'interés:
Recorregut : 17,3 Km Dificultat:AltaTemps: 8 hores Distància: LlargaÀrea recorraguda: 7,8 Km2 Descarregar el track de l'etapa 2 per GPS
Segon dia, una etapa exigent, sobre tot l'últim tram que ens portarà del refugi de Grange de Holles fins el refugi de Baysellance, el refugi més alt del Pirineus, situat a 2700mts d'alçada.La ruta no té cap mena de dificultat a nivell orientació ja que seguim en tot moment el GR-10, sempre ben marcat a més al ser un GR important, trobarem força gent pel camí.La ruta comença amb una petita pujada, per després anar planejant fins baixar a un llac, el Barrage d'Ossoue. A partir d'aquí, la ruta comença a pujar fins l'últim quilómetre on tenim un desnivell de 500mts. Això fa que la pujada sigui una tortura. Us haig de confesar, que vaig arribar exhaust! No tenia esma ni per dir el "Bonjour" de rigor amb cada excursionista que em creuaua.
Mapa:
Gràfic:
Detall de l'etapa:
Només sortir del refugi, que està al ben mig del GR-10, només hem de girar a la dreta per seguir-lo i començar a pujar.
Amb aquestes vistes, et quedes allà quiet com un estaquirot.
Al fons podem veure el parking i les estacions d'esquí.
Al fons veiem el Massis del Vignemale.
Cabana de Toussaus
Avís que entrem al Parc Nacional
Un excursionista mirant el poste.
La Cabana de Lourdes.
Girem a la dreta per travessar el riu,i continuar per GR-10 a l'esquerra per anar en direccióo al Massís.
Vistes de la pressa, una vegada travessada.
També aprofitarem per, com diria la Melania : "mojarnos los piececillos". Bona idea Melania!!!!
Contiuem el nostre camí, ara ja amb el Massís davant.
Passada una gran pedra, el GR en porta a creuar el riu i pujar per l'altre costat. Girem a la dreta.
Comencem a veure alguna lleguna de gel.
Ens trobem amb una llengua de gel, o una petita glacera, segons l'Alpina és, o era, el Pont de Niege que permetia creuar un petit torrent pel gel, ara la calor ha fet caure, i per tant ens ha tallat el camí, l'haurem de borejar. Passar per sobre seria massa perillós. ... ara ja no és res!
Vistes de la vall, a mida que anem agafant alçada.
Al passar pel costat de la llegua, veiem com és per dins.
Vistes el camí fet... el Barrage ja queda amagat.
ETAPA 3: Refugi de Bayssellance / Refugi Oulettes de Gaubes
Dades d'interés:
Recorregut : 15,1 Km Dificultat:AltaTemps: 8 hores Distància: LlargaÀrea recorraguda: 7,8 Km2 Descarregar el track de l'etapa 3 per GPS
Tercera etapa, és la més curta però no per això la més fàcil, perque justament és la més tècnica, ja que pujarem al cim més alt del Pirineu : El Gran Vignemale (o Pic Longue) de 3.299mts.
Comencem l'excursió desfent el camí i baixant un tall cap el Barrage, trobarem desseguida el trencant a la dreta per començar l'aproximació al Vignemale, una vegada fet el cim, desfarem el camí i tornarem al refugi. Allà continuarem pel GR fins el refugi des Oulettes. Primer una mica de pujada fins el coll, i després és tot baixada fins el refugi de Oulettes.Aquest refugi dona a la cara nord del Vignemale, amb el que tenim unes vistes espectaculars.
Mapa:
Gràfic:
Detall de l'etapa
En aquesta etapa, una vegada fet el cim del Gran Vignemale hem de tornar al refugi, per després anar al seggüent, el Oulettes.
Així que apliquem un vell truc, i es que per no anar amb la motxilla carregats amb tot, el que fem és deixar tot el que no sigui imprescindible. Així doncs, deixem en un guixeta del refugi el sac, pijama, mudes, tovallola,etc. I només ens em portem roba d'abric, piolet, crampons aigua i alguna cosa de menjar.
Comencem l'excursió desfem un tall de camí, per tant baixem direcció al Barrage pel GR...
Trobem un primer trancant, un corriol on hi ha una pedra amb la "X" pintada amb els colors del GR. LA veritat, es que per aquest corriol és més curt, però entre que era molt d'hora, mig dormit em va semblar que el camí no estava bé. També a prop, hi ha el rètol de "Refugi 30 min"
Així que seguim baixant una mica més.
Trobem un rètol que diu "Glacier du Vignemale", doncs ara sí, girem a la dreta per deixar el camí que vàrem pujar ahir.
Ens trobem per la nostra dreta el camí que no hem agafat en primera instancia, així que quan es troben, nosaltres seguim a l'esquerra. Just en aqust punt.
El camí, ens porta per l'esquerra de les primeres glaceres que trobem... la idea, és anar el màxim de temps possible per "terra ferma". Per fer-ho, seguirem les fites, i deixarem la glacera a la nostra dreta.
La direcció una vegada veiem les primeres neus de la glacera, és NO.
Anem sempre amunt, aquí no hi ha marques.. només algunes fites i son cares de veure.. així que les directrius son aquestes, sempre amunt, evitant la glacera fins l'últim moment on viem les petjades al gel.
Veiem una fita... anem cap allà.
Aquí podem veure el camí que hem fet. Veieu el camí al fons, el començament de la glacera a la l'esquerra.
Com veieu, el camí es sobre roca.. no hem de grimpar, però sí que no hi ha camí fressat.
Encara "trempajem" una mica més per la roca... però a partir d'aquí ja podem buscar un lloc per possar-nos els crampons i anar en diagonal cap a la zona més blanca, a la falda de la muntanya que és on hi ha el camí fressat.
Quan ens posavem els crampons, vàrem trobar a una parella de vascos que també anaven a fer el cim.. el vàrem fer junts.
Ara sí que ja veiem la glacera i el Gran Vignemale al fons, una roca imponent.
Curionsament ells no havien fet tanta "roca" com nosaltres i ja feia estona que pujaven per la glacera.
Això és un exemple del que hem d'evitar: Les esquerdes!
Molt abans d'arribar a les coves, veurem que el camí fressat gira a la dreta, just sota el Vignemale, ja per encarar el tram final.
Com veieu, no té pèrdua.
Vistes del camí fet des de els peus del Vignemale.
Quan acaba el gel, ens treiem els crampons, deixem el piolet... i també, deixem la motxilla!
El camí aquí tampoc no està marcat ni hi ha fites.... l'haurem d'intuir... però alguna pista anem trobant.
Al pujar, trobem una cova...
Trobem que dins hi ha mantes tèrmiques... segur que a més d'un l'ha tret d'un problema.
Ja arribem a la carena que ens porta al cim!
Ja hi som!!! el cim del Gran Vignemale 3.298mts.
Ja sabeu que no soc de possar fotos de gent, aquesta vegada, anant pel GR era impossible... però amb un cim així, he volgut immortalitzar el moment amb el meu germà i amic, en Miqui. Company d'aventures, festes, mudances i tot el que calgui.
Ja baixem.... hem de desfer el camí.. tot i que és complicat, ja que no hi ha marques, però tenim clar que hem de baixar, per tant... a poc a poc i bona lletra.
Ja fa unes hores que haviem deixat la glacera, ara al tornar... està pitjor que abans, rius d'aigua baixen per tots costats... fent que encara sigui més perillosa.
Arribem a terra ferma, i ara toca desfer el camí... i al igual que al baixar del cim... el camí l'hem fet per un lloc diferent. Com sempre: sabem on hem d'anar perqué veiem el camí, així que no té perdua.
Veiem el camí al fons... doncs, ja ho tenim.
Veiem dos camins, nosaltres hem pujat pel de la dreta, aquesta vegada agafem el de l'esquerra, és el camí que vinguent no hem agafat. Ara però, ho tenim clar. A més és més curt. Així que quan arribem a la bifurcació agafarem el de l'esquerra que planeja.
Esquerra.
Un corriol evident, ben fressat i amb fites.
Una vegada arribem al GR, girem a la dreta per pujar un altre cop al refugi.
Al refugi, aprofitem per dinar, omplir les cantimplores i fer la motxilla amb totes les coses que previament haviem deixat, i continuem marxa seguint el GR. Just a la part esquerra del refugi, ja tenim les indicacions.
Anem a l'esquerra i anem pujant el coll.
Una vegada hem arribat al coll, ja només ens queda seguir el GR i anar baixant, al principi d'una manera més pronunciada i després més suau fent zig-zag fins al refugi de Oulettes de Gaubes.
Passem per un parell de petits llacs, el Llacs d'Araillé
A l'altre costat de glacera, intuim el que serà la pujada cap al Coll de los Mulos.
Les vistes de la cara Nord del Vignemale, encara que sigui amb boira son una passada!
La boira va i ve, així que tot canvia en un obrir i tancar d'ulls.
L'altre dia algú em preguntava com eren els refugis.... doncs aquí deixo unes fotos, tots son força iguals.
Travessem la glacera amb molt de compte, el gel està en molt males condicions. Anem a la dreta a buscar la part blanca. El Vignemale, ja el tenim davant.
A la roca, veiem tres coves, son les coves d'en Russell.
Veiem que un altre expedició s'acosta...
Les vistes son increïbles!
Veiem el refugi Baysellance al fons, en el coll... i just entre nosaltres i el refu, trobem el petit Vignemanle.
Recuperem les coses, ens posem els crampons... i ara toca desfer camí per la glacera.
A mida que guanyem alçada... veiem el refugi més lluny i petit, i les vistes increïbles.
Quan arribem al coll, trobem a l'esquerra el Petit Vignemale (3032mts) i el camí que puja tot dret cap al cim. Per l'hora que és, ja hi ha força gent que puja en processò.
Mentre baixem veiem el cim del Gran Vignemale des de la seva cara Nord.
Al fons d'aquesta glacera, ara desfeta, veiem el refugi petit, petit... i la boira al seu redera.
Seguim pel nostre camí,a l'esquerra, direcció Oulettes
El refugi és va apropant i la boira fer una cursa amb nosaltres per veure qui arriba abans al refugi. Tot un repte!
Estem a punt d'arribar i la boira, ens ha guanyat! Ja ho sabiem, la natura sempre guanya!!
Hem arribat al refugi Oulettes de Gaube!!
Una entrada on deixar botes i motxilla, un menjador enorme amb la cuina al costat i les habitacions a dalt i /o al costat.
Les habitacions poden ser de 2 o 3 lliteres i no estàs amb tanta gent, o com la majoria, una estructura de fusta a costat i costat d'habitació de 3 nivells d'alçada en forma de nitxo on dorms.
Ja faré una pàgina parlant dels refugis, les seves regles i de la gent que ultimament hi freqüenta.
ETAPA 4: Refugi de Oulettes de Gaube / Refugi Camping San Nicolás de Bujaruelo
Dades d'interés:
Recorregut : 18,5 Km Dificultat:AltaTemps: 8 hores Distància: LlargaÀrea recorraguda: 7,8 Km2 Descarregar el track de l'etapa 4 per GPS
Última etapa, sense cap mena de dificultat ni tècnica ni d'orientació que ens ha de portar del refugi del Outlettes al Camping de San Nicolás on tenim el cotxe. Una etapa llarga, on només tindrem la primera pujada, que vàrem veure ahir desde l'altre costat de glacera, i després ja, tot baixada per la vall del Riu Ara. La veritat es que és una vall preciosa, on anireu gaudint de l'entorn i de les marmotes.
Mapa:
Gràfic:
Detall de l'etapa:
Al aixecar-nos la boira ja no hi és, ha marxat abans que nosaltres, ens ha tornat a guanyar.
Ja trobem les marques que ens indiquen que deixem la glacera i comencem a pujar. Girem a la dreta.
Aquí ja deixem el GR i per tant no hi ha massa marques ni fites que ens guiín fins que no empalmem amb el GR-11.
Així que les directrius son aquestes:
Aquest corriol tant maco que voreja el circ... NO l'hem d'agafar!!
Nosaltres anem baixant, però girarem a l'esquerra per baixar per dins la vall, primer per la part dreta de la vall i després travessarem el riu Ara per continuar per la part esquerra fins trobar el GR11. OK? Comencem!
Anem baixant, però ja trobem un caminet que va cap a l'esquerra, així que l'agafarem.
Aquí tenim el neixament, anirem de moment per la seva dreta..
Al costat esquerra del corriol, trobem una roca, just en aquest punt travessem el riu Ara, de moment un rierol i pujem una mica la falda de la muntanya fins trobar un corriol, girem a la dreta i continuem. A partir d'aquí ja no fem més coses rares... i seguim el corriol fins al GR.
Com sempre, s'ha d'anar mirant i verificant que anem pel bon camí...
A partir d'aquí no té secret... així que no us puc dir gaire res, execpte que si us fixeu bé i no feu massa soroll baixant veureu moltes marmotes i els seus caus, com per exemple aquest d'aqui.
L'entorn no em negareu que és espectacular.
Trobem una primera cabana,
Refugio del Cervillonar.
Atravessem torrents, que per refrescar-se van la mar de bé.
Ja estem per sota dels 2000mts, ja hi ha arbres, aviat entrarem al bosc i ens donarà ombra.
Com veieu, estic "parco de palabras" però és que el camí no té cap dificultat... i les imatges parlen per sí soles.
Arribem al segon refugi, tot i que no ho sembla. És el refugi Vado d'Ordiso.
Ja ho tenim això! Fixeu-vos en aquest petits llacs, son el neixement del Riu Ara.
Anem seguint el corriol...
Ja som al GR-11
A la dreta del refugi, hi ha un caminet que porta al Puente de Ordiso. No hi vàrem anar però estava ple de gent. La gent puja des de San Nicolás per banyar-se aquí. A més veiem que hi arriben cotxes, o sigui que mala senyal.
Continuem a l'esquerra baixant per la vall.... però ara ho farem per pista de terra ample, on algún 4x4 ens deixarà plens de pols.
El refugi una vegada l'hem passat.
Més endevant, trobem un poste que ens permet anar a San Nicolás deixant la pista de terra, girem a l'esquerra, el camping ens queda a només 1,6km.
El camí fins el camping trancorre a ran de riu, on es fan platgetes i tens uns llocs perfectes per venir amb familia a fer un pic-nic i banyar-te. No sé quin interés hi ha fer 5km per anar al Puente de Ordiso tinguent aquests llocs tant xulos molt més a prop.
Ja tenim el camping al davant!! travessem el pont, ens refresquem i anem a buscar el cotxe!
Comentarios
Publicar un comentario