Queralbs - Balandrau Circular (Anada pel Serrat de l'Atalaiador

Dades d'interés:

Recurregut : 19,6 Km Dificultat: Alta
Temps: 7:30h Distància: Llarga
Àrea recurreguda: 8,3 Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS

Tornem a pujar al Balandrau però, aquest cop no ho farem desde Tragurà com l'última vegada, sinó que farem una circular sortint desde Queralbs (bé des de la Farga), pujant pel Serrat de l'Atalaidor i baixant pel refugi Coma de Vaca per seguir el curs del Freser fins al parking.

És un excursió exigent, llarga però molt maca on la pujada es forta sobre tot la part final. Una vegada assolit el cim del Balandrau, ja és tot baixada fins el cotxe.

Hem fet la sortida un xic més llarga del que voliem ja que ens hem arribat fins el refugi de Coma de Vaca, per omplir les cantimplores. Entre la calor, penseu que estàvem a 30ºC (o més) i la distancia vàren fer que els prop de 2 litres d'aigua justegessin . Tenia 1/5 litre per fer 8km, tots de baixada, ho hagués pogut fer, però valia la pena desviar-se uns metres per anar a buscar aigua fresca.
La idea original, era anar a direcció al refugi, però mentre baixes, a ma esquerra trobem el camí que porta cap al GR-23 que ressegueix el curs del riu i ens porta al cotxe.
Total, que ens arribem al refugi, després desfem un tall de camí per anar a buscar el GR.

En principi tot i ser una excursió exigent, no és dificil.. la primera part, la pujada està ben indicada amb marques grogues, després vermelles... és cert que a la part final, costa de trobar el camí i les marques, però com sempre us dic quan estem al Pirineu, tenim clar on anem... així que hem de seguir la direcció. Ja veureu que no us perdreu i us encantarà. A més, de baixada si aneu amb temps (no va ser el meu cas) podeu parar a una de les moltes gorgues que trobarem per fer un banyet, o un, si em permeteu l'expressió ; "un txeco, txeco", com vaig fer jo.

Mapa:

Gràfic:

Detall de l'excursió:

Pujant per la carretera de Ribes de Freses a Queralbs, la GIV-5217, just abans d'arribar a Queralbs, trobem un revol tipus "paella" a ma esquerra, just davant la Farga.

Just al revol, hi ha lloc per aparcar, no massa però si aneu d'hora no tindreu problemes.

Lloc per deixar el cotxe.

Davant nostre, just davant del revol, tenim una pista asfaltada. Començarem aqui la nostra excursió.

De moment anirem direcció Nuria... tot i que enseguida deixarem el camí.

Continuem per la pista asfaltada, per l'esquerra... Aquesta pista, porta a un parking (de pago) que hi ha uns centenars de metres més amunt.

La direcció bona, és el Serrat..... però és la mateixa direcció que Nuria (per poc temps).

Travessem el Freser... al llarg de l'excursió el travessarem 6 o 7 vegades...

No trigarem gaire a trobar el nostre trencant a ma dreta i així deixar la pista. A la tornda, baixarem per aquesta pista desde el seu començament.

Girem a la dreta seguint la direeció de la pista forestal i entrem al Parc Natural.

Comencem pujant suaument per una pista on anirem marques grogues.

Pel nostre pas, trobarem un parell de mines. La primera, i tocant al camí és la Yellas, es creu que fou oberta el 1902.

Seguim, i ens trobem un "caos" de camí. A la nostra dreta, més apartada trobarem una segona mina. El nostre camí continua arran de mur, cap a la dreta.

Deixem la pista, i ja trobem un corriol més estret que ja comença a pujar entre pins i boixos.

Arribem a una pista forestal, on un mur de formigó davant nostre ens frena. Nosaltre anirem cap a la dreta. Direcció Serrat.

Continuarem per la pista forestal.

Força abans d'arribar al Serrat, un nucli urbà, trobarem a ma esquerra un petit corriol, l'agafarem i deixarem la pista.

El corriol té marques grogues i vermelles, per separat, clar.

En aquest tall que estem fent, estem anant direcció Sud, i per tant veiem al fons Queralbs.

Més endevant, trobem un petit mur de pedra a la nostra dreta, on hi ha una petita entrada a la dreta, aquest petit corriol ens porta a la tercera mina.

Passem per una portella que ens dona pas a una catifa verda.

Estem arribant al final de la pista, a la nostre dreta,veiem una antena..

A l'alçada de l'antena, s'ens obre un petit pla. Nosaltres girem a l'esquerra i comencem a pujar, una pedra ens serveix de fita per saber on és el camí.

Encara trobem una marca vermella.... a partir d'aquí, ja pujem sempre encarant el Balandrau. Primer direcció Oest, per més endevant girar direcció Nord-Est fins al cim.

El petit corriol, ens porta a un petit sender , girem a la dreta.

El sender, s'acaba en un tancat delimitat per uns somiers antics. Aquí hauriem de girar a l'esquerra, però el camí s'acaba i no tenim aquesta opció. Així que fent ús del "dret de pas" nosaltres vàrem entrar al tancat, varem girar a l'esquerra pujar uns 50 mts. i vàrem sortir del tancat per una tanca de fil-ferro per seguir pujant , ara sí, pel camí que toca.

Vistes de l'antena des del tancat.

Camí que segueix el tancat, per on vàrem saltar.... Busqueu la part més "facil".. i sobre tot, no us punxeu!

Passat el tancat el corril ja dona la volta cap al NE.. i encarem el Balandrau. (Ens queda a la dreta, tapat per aquests arbres)

El camí ara sí que ja comença a pujar, i a més recuperem les marques grogues.

Entrem en un altre tancat, però aquest cop, ens han deixat una entrada.

El corriol, ens torna a portar a una pista ample, a la pedra que trobem davant, tenim les indicacions. Nosaltres, travessem i continuem tot recte amunt direcció: Balandrau.

Una vegada travessada la pista, a l'inici del camí, les marques grogues ens indiquen que anem bé.

El corriol ens torna a portar a un altre pista, aquesta vegada girem a la dreta, i continuem una estona per la pista.

Continuem a l'esquerra, entre els arbres seguint el corriol ben marcat i fressat, marcat per la fita.

Mica en mica anem guanyant alçada, en aquest tall de bosc, hi ha molt d'arbre caigut, així que toca aixecar més les cames del compte.

Trobem una altra pista, girem a la dreta....

I com hem fet anteriorment, trobem un corriol a mà esquerra per deixar la pista.

Just al agafar el corriol, trobem un rètol que diu "Balandrau pel Serrat de l'Atalaiador".

Anem trobant varies marques pintades als arbres..

El corriol, ens porta a un prat on podem veure el collet de l'Atalaiador, una roca enorme (Roques Blanques) al fons... Al seu redera, el Balandrau. A partir d'aquí si perdem el camí, ja sabem cap on anem.

A grans trets, ara el que farem és: travessarem quest prat, ens endinsarem al bosc d'avets, anirem a la "clapa" que es veu en segon terme... i després ,ja sense arbres començarem a fer l'aproximació al cim. sempre en direcció N-E.

Avancem pel prat. El camí no és massa evident... però és pot intuir, a més sabem la direcció que he de dur.

Els últims avets abans d'arribar als 2.000mts i ja no trobar més arbres.

Hem assolit el cim de l'Atalaiador.. no hi ha cap creu ni piolet, ni res que ho indiqui.

Vista en rera, on veiem el pla d'on venim. Les vistes comencen a ser espectaculars.

Com el camí, a partir d'aquí és fàcil de perdre, ens guiem per aquest roca gran (Roques Blanques) , passem per la seva dreta.

Una vegada hem passat la roca, veim una fita girant una mica a l'esquerra.

Roques Blanques desde el redera.

El camí és evident, però hem d'anar pujant tirant a la dreta... mica en mica, pocs graus. Hem d'anar al collet de la carena. El Balandrau, ens queda a la nostre esquerra ( a les 11h).

A mida que anem pujant, un punt cap a la dreta.... veiem una fita, i el coll al seu redera.

Ja quasi hi som!!!! Aquesta última pujada, ha costat una mica però, ara ja ho tenim.

Vista enrera, podem veure les Roques Blanques, l'Atalaiador, i al seu redera, el prat d'on veniem.

Una vegada a la carena, a la nostra esquerra trobem el Balandrau.

Seguim per la carena, el camí és torna a fer evident.. i a mida que ens aproximen, ja veiem la creu.

Vistes des de el cim... viem la vall d'on venim.. mooolt al fons.

Vistes del Puigmal amb una clapa de neu, també podem veure, a la seva esquerra la carretera de Fontalba.

Als nostres peus, l'engorjat del Freser.

També veiem, al fons a l'esquerra el Bastiments... amb la coma del Freser. a l'altre costat del Bastiments, tenim el Ter. Veiem també el camí que hem de seguir que ens porta cap al Coll de Tres pics.

En el punt geodèsic, trobem el camí que baixa.. .

Trobem una bifurcació, diria que totes dues ens serveixen perqué son dos camins per fer el "bypass" al cim de Tres Pics, just davant nostre, i tots dos van a parar al coll. En tot cas, nosaltres hem agafat el de l'esquerra. Per seguir per el costat que ens interesa.

Vistes del Bastiments i el Freser.

Anem a l'esquerra. Al fons, podem veure la pista de Fontlletera que ve de Tragurà.

Veiem a la dreta el coll de Tres Pics. I el camí que després haurem de seguir.

Ja som al coll, nosaltres anirem cap a l'esquerra, seguint el camí que fa estona que veiem.

Coll de Tres Pics.

Una mena de portelles ens indiquen el camí.

A la nostra esquerra, podem veure tota la coma del Freser.... i més endevant veurem el refugi de Coma de Vaca.

Travessem un torrent, i el camí va planejant per la falda de la muntanya.

No tinc clar que sigui una bifurcació, però en tot cas, anem a l'esquerra.. baixant cap al refugi.

Continuem baixant... i avita veurem el refugi.

El reufugi, el tenim al fons a l'esquerra, una petita construcció amb taulada negra, en un raconet de la roca.

Ja l'heu trobat???

Mentre baixàvem.. uns runners ens vàren adelanatar... com veieu, sense camí, baixant pel dret. Nosaltres vàrem fer el mateix.

Si no volguessim arribar al refugi, el camí per anar a buscar el GR, és passat aquest primer turó, a l'esquerra.

Arribats al pla, un rètol ens indica les diferents rutes. Nosaltres directes al refugi.

Tot i que el tenim al davant, per accedir-hi, anem a l'esquerra a buscar el pont que creua el Freser.

La zona del pont, és un bon lloc per pendre el solet i fer un bany.

De tornada, amb les cantiplores plenes... desfem el camí... travessem el pont...

Una vegada travessat el pont, desfem un tall de camí, però pujem paral-lels al primer torrent que trobem a ma dreta.. .i anem pujant.

Pujem un centenar de metres, i si ens fixem, a ma dreta.. veurem un rètol on enllacem amb el GR que ens potarà al parking.

Doncs vinga, cap a la dreta, direcció Queralbs.

A partir d'aquí, el camí no té perdua... va planejant / baixant sempre seguint el curs del riu direcció S-O. El riu sempre el tindrem a la dreta.. i la seva remor ens farà de banda sonora fins el parking.

Vistes del refugi desde el GR-23

El camí és a estones, de terra, a estones de pedra, a estones un roquellam... però les vistes fan que no t'adonis del que trapitjes. El congost que forma el Freser és espectacular.

En algún tram, podem veure per on va el nostre camí.

Podem trobar alguna mena de bifurcació... son dreceres... per tant, si els vostres genoll les aguanten.. endevant! .

Penseu, que ja sabeu la direcció que heu d'anar... està molt clara, per tant en cas de dubte: avall i a l'esquerra.

A l'altre costat de congost, veiem aquesta formació rocosa.. diria que és el Roc Vert.

Metre baixem, a la nostra esquerra, trobem un paret llisa,per on, quan plou.. deu ser un bonic salt d'aigua.

Hem anat perdent alçada.. i ja estem al nivell del riu, trobem un pont per travessar-lo ja que a partir d'ara el camí transcorre per la dreta del riu.

En aquest punt però, com us deia abans, és un bon lloc per fer o un bany o una bona refrescada.