Dades d'interés:
Recurregut : 13,0 Km Dificultat: Alta
Temps: 5:00h Distància: Llarga
A l'excursió d'avui pujem a les Agudes (al Montseny) i per simpatia, al Turó de l'Home, però en comptes de fer-ho per el camí tradicional que surt desde Sant Marçal, el GR-5.2, pujarem per els "Castellets", una série de crestes que hi ha al costat del cim de les Agudes.
És una excursió on s'ha de grimpar i en algun tram, escalar. No hi ha proteccions i sí molta alçada. Per tant, no és una sortida recomenable per gent amb vèrtigen o poc experimentada. Per això té una dificultat "Alta".
El camí, al principi està marcat (i no sempre) per marques vermelles i alguna fita, després, una vegada hem començat a "grimpar", les marques passen a ser grogues.
No n'estic segur, però diria que les marques vermelles es per evitar grimpar i borejar les crestes per la seva falda. En canvi, les fites i les marques grogues, son per grimpar i fer la cabra per les crestes.
Nosaltres, obviament, vàrem seguir marques vermelles, i després les grogues per fer els "Castellets", però l'última cresta, ens vàrem equivocar de camí i la varem borejar, després vàrem pujar pel dret fins el cim.
Veureu, en tot moment, tant si aneu per un costat com per un altre, tant si seguiu unes marques o unes altres, el cim de les Agudes, per tant, no té perdua. I per si això no fos poc, recordeu que esteu al Montseny i segur que us trobeu gent pel camí, això us ajudarà a veure per on van i poder trobar el camí facilment.
Una vegada hem fet el cim de les Agudes, seguirem el GR-5.2 per arribar al Turó de l'Home, ara ja sí, molt ben indicat i un corriol molt trepitjat.
Per tornar, entre les Agudes i el Turó de l'Home, al Coll de les Agudes, el mateix GR-5.2 ens portarà al parking on hem deixat el cotxe.
Mapa:
Gràfic:
Detall de l'excursió:
Comencem la sortida deixant el cotxe a l'aparcament de Sant Marçal, a la carretera Gi-5201, just en el punt on canviem de provincia.
Trobarem una entrada amb zona per deixar el cotxe..
Davant l'aparcament trobarem "La taula dels tres bisbes".
Farem un parell de quilometres, no arriba, per la carretera, fins arribar a un altre aparcament, on ja comencem a pujar cap els Castellets per corriols. Deixem el cotxe al primer parking, podriem deixar-lo al segon, però ho fem així ja que a primera hora no hi ha gaire transit per aquesta carretera, a la tornada, cap al migdia, la circulació de motos i cotxes ja és més intensa, i per anar a buscar-lo seria més perillós.
Una vegada deixat el cotxe, girem a la dreta per la carretera. Caminant sempre per l'esquerra.
No deixem de caminar, fins trobar la zona de parking, a la nostra esquerra, a l'àrea de les Ferreres.
Just davant de l'entrada del parking, a l'atre costat de carretera, trobem un corriol que entra cap al bosc.
Seguim pujant pel corriol... anem direcció EST a buscar les crestes.
El corriol ens porta a un camí ample, una mica més tard el deixarem per agafar una drecera marcada amb una fita, però si no volem fer la drecera, acabarem al mateix lloc.

A la dreta, veiem la fita que us parlava per agafar la drecera....
Just, on es junten el camí i la drecera, a ma dreta trobem el corriol, una mica amagat, no hi ha marques ni fites, així que estigueu atents.
Després d'haver anat guanyant alçada, surtim a un petit pla... seguim pel corriol.
Vistes de Les Agudes
Seguim, pujant, i trobarem un turonet, al redera, Les Agudes.
Desde el petit turó, veiem el corriol, que puja entre els arbres.
Per fi, trobem marques vermelles!!!
El camí s'acaba en aquest arbre, on girem a l'esquerra per començar una petita grimpada..
La petita grimpada que hem de fer per tornar a trobar el camí.
Les marques vermelles ara estàn pintades a les pedres.
Una vegada a dalt, recuperem el camí, girem a la dreta, i continuem.
Seguim marques vermelles.
Passem pel costat d'una placa metal-lica, en aquest punt, a la nostra esquerra, tot és paret, a la nostra dreta, tot és caiguda. Així que aneu amb molt de compte.
Hi ha un pas complicat, jo diria que el que més (i més perillós) on trobem una cadena que ens ajudarà a passar. Mireu bé on poseu els peus, perqué no hi ha massa lloc.
Veiem la següent cresta...
Les vistes, desde qualsevol punt (i cresta) sont espectaculars.
Tot i tenir una fita, seguim pel camí.. no tinc clar si la fita és que pujem pel dret o seguim pel corriol, per tant, en cas de dupte, fem-ho fàcil.
A patir d'aquí, ja trobarem marques grogues i vermelles. Repeteixo, crec que les vermelles es borejar les crestes i les grogues atacar-les pel dret.
Tirarem per l'esquerra de la fita, pel camí de pedra.
El camí ens porta fins un arbre on haurem de grimpar pel seu costat esquerra.
I ja tindrem un altre cresta feta!! Continuem!! Les Agudes, ja queden més a prop.
Els corriols son éfimers aquí, ja que no triguen a desapareixer i convertir-se en una roca per grimpar.
Ara sí que ja tenim les Agudes a tocar, i la boira i el vent, comencen a arribar, com si vulguessin fer una cursa amb nosaltres per veure qui arriba abans al cim. Mala cosa. Si la boira (i el vent) en una excursió no és ben rebuda, quan estàs grimpant i escalant encara menys.
Veiem unes persones que venen cap a nosaltres i ens marquen el camí.
A la fita, girem a l'esquerra.
I pujem amunt!!!
Aquesta marca groga, es veu prou!
La boira, pinta que guanyarà la cursa... i no és bó, perque ens deixarà les pedres humides!
Ja li tenim el peu al coll a un altra cresta.
Vinga amunt!
Trobem un corriol per la dreta

Al fons veiem el Turó de l'Home, i el corriol de terra (GR5.2) que conecta amb les Agudes, a l'esquerra de la foto, fora de la imatge.
En aquest punt, nosaltres hauriem d'haver seguit per la cresta, però en canvi vàrem seguir pel corriol que la voreja i que passa per sota les Agudes.
Tot seguint el corriol, amb les Agudes a la nostra esquerra.. veurem que hi ha una placa clavada a la pared, en aquest moment, girarem a l'esquerra i pujarem camp a través fins qüasi a arribar a la placa, per girar cap a l'esquerra per recuperar el corriol que ve de l'ultima cresta i encara així les Agudes.
anem una mica a l'esquerra, just davant la nostra placa.
Trobem el cim de l'última cresta.
Girem pel corriol de pedres a la dreta i continuem! veiem un dibuix a la pedra..
Al fons, ja veiem la creu del cim de les Agudes.
Les vistes
Vistes del Turó de l'Home al fons, al centre de la foto, amb el cim tapat per la boira.
Les Agudes
Comencem el decens pel GR5.2, ara sí que ja no hi ha perill ni de caure desde una alçada considerable ni de perdre'ns.
El camí és just a l'altre costat d'on hem pujat.
Tot baixant, arribem al Coll de les Agudes, on trobem el trencant, a la dreta per baixar a Santa Fé, i a la dreta per baixar a Sant Marçal, no tenim el cotxe. Així que de tornada agafarem aquest camí.
Si no voleu arribar al Turó, ja podeu girar a la dreta.
Al fons viem el Turó de l'Home al fons amb la boira... i veiem clarament el camí que ens hi porta.
Com veieu, está ben senyalitzat, trepitjat, fressat i a més us trobareu un munt de gent, ja que al Turó, s'hi pot pujar en cotxe.
El corriol, acaba en una pista asfaltada, la travessem i continuem per la pista ample de terra i pedretes.
Just on comença la tanca de l'esquerra. Trobem una fita que ens marca el petit corriol a la dreta per fer el cim.
Veiem el punt geodèsic que marca el cim del Turó de l'Home..
El Turó de l'Home
Les vistes també valen molt la pena.. però la boira fa que avui no veiem res!
Caseta deñ guarda
Per tornar, desfem el camí fins el coll de les Agudes, així que ja el coneixeu.
Una vegada arribats al coll, com us deia, girem ara a l'esquerra direcció Sant Marçal i anar baixant per anar a buscar el cotxe.
Seguim pel GR5.2, que passa per Sant Marçal i puja cap al Matagalls. Així que aquest camí tampoc té perdua. Marques vermelles i blanques del GR.
Comença la baixada i es força "trenca turmells", sempre l'he trobat "pesada".
Aquí trobem una paret, si es pot dir així de pedres que ens indiquen que continuem per la dreta.
Travessem la tartera enorme que es veu desde el cim de les Agudes.
Per fi, el zig-zag pel trenca turmells s'acaba, anem a parar a un camí de terra...
i aquest ens porta a una pista de terra ample, on girem a la dreta.. a partir d'aquí, ja tot es pista fins el cotxe.
Trobem una bifurcació, on tot i estar ben indicada (esquerra), a l'estiu a vegades la vegetació tapa l'estaca amb les marques. Així que tot i que ara és evident, ho poso per si la feu a l'estiu.
Seguim el camí principal, cap a la dreta, ja estem a punt d'arribar a Can Puig.
Seguim la pista, i passem pel costat de l'ésglesia de Sant Marçal, que dona nom també a l'hotel que hi ha una mica més endevant, just abans d'arribar al parking.
A l'esquerra tenim l'hotel.
I al final de la pista el parking!!!
Comentarios
Publicar un comentario