Els Hostalets - Gorgues - Falgars - Sant Miquel Castelló (Circular)
Dades d'interés:
Recurregut : 15,5 Km Dificultat: MitjaTemps: 5:30h Distància: LlargaÀrea recurreguda: 3,2 Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS
Després de l'encigalada de l'última vistita a la zona, tot i que al final va quedar una bonica sortida a les gorgues (veure l'entrada "Gorgues d'Hostalets"), tornem a aquest bonic poblet de la Garrotxa per tornar a fer l'excursió original. Aquesta vegada amb éxit. Així que tenim una llarga però bonica sortida on les gorgues juntament amb els salts d'aigua i les vistes son les protagonistes indiscutibles.
Com a l'anterior excursió, deixem el cotxe al parking de l'entrada, ens dirigim al camí ral per anar a buscar les gorgues, aquesta vegada però, agafem una variant que ens porta directe a la primera gorga, on remuntem el torrent, i ara sí, amb el camí bo arribem fins la Font de les Marrades, per pujar a l'Hostal del Grau pel cami Ral de Vic a Olot , fer tota la cinglera fins el castell de Sant Miquel de Castelló per baixar fins el poble amb un desnivell important, tot i que el camí no és gens complicat.
La primera part, la de les gorgues, al no haver senyals ni fites, potser més "divertida" de seguir... però espero que les fotos i les indicacions serveixin perqué ho feu amb éxit. A més penseu una cosa, una vegada arribem a la primera gorga, travessem el torrent i tota l'estona pujem per la seva esquerra per corrios que van en paral-lel a uns metres del riu, i que de tant en tant entren al riu pre accedir a les gorgues.La segona part, ja una vegada a la Font de les Marrades, el camí està indicat i ben senyalitzat.
Aquesta excursió, en temps de calor, també la podeu fer a l'inversa, és a dir, començar per l'ermita de Sant Miquel i acabar passant per les gorgues per fer un banyet per treure la calor. És una idea!
Àrea recurreguda: 3,2 Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS
Després de l'encigalada de l'última vistita a la zona, tot i que al final va quedar una bonica sortida a les gorgues (veure l'entrada "Gorgues d'Hostalets"), tornem a aquest bonic poblet de la Garrotxa per tornar a fer l'excursió original. Aquesta vegada amb éxit. Així que tenim una llarga però bonica sortida on les gorgues juntament amb els salts d'aigua i les vistes son les protagonistes indiscutibles.
Mapa:
Gràfic:
Detall de l'excursió:
Comencem l'excursió deixant el cotxe al Parking públic que hi ha a l'entrada d'Hostalets d'en Bas, entrant al poble a ma dreta.
Com sempre, deixaré que google maps us guii fins al poble.
Deixant el cotxe, i mirant al fons del parking, viem unes boniques vistes del Puigsacalm i el Puig del Llop.
Al fons, veiem la cinglera per la qual passarem.
Travesem el poble pel carrer principal, fins al final, on trobarem l'església.
A l'arribar a l'esglèsia,ens trobem a la plaça Major...
girem a l'esquerra.
Sortim del poble seguint la carretera asfaltada.
Seguim la carretera, direcció al camí Ral.
Com us deia al principi, per anar al torrent, en aquesta sortida farem una variant respecte a l'excursió anterior, i en aquest punt, just abans de travessar el pont del Riu Fluvià, trobem una pista de terra a ma dreta. Anirem per aquí.
Ara sí, travessem el Fluvià per un altre punt...
Trobem una bifurcació, a ma esquerra, un camí amb una cadena que diu "camí particular", girem per aquesta pista. Si seguissim per la pista principal aniriem a un Mas.
Passesm pel costat d'una casa en construcció, i la pista s'acaba, però tenim un petit corriol per on seguim.
El corriol el trobem al costat d'una tanca de fusta....
Ens trobem una bifurcació, anem per l'esquerra.
I no triguem gaire a trobar la primera gorga, just a l'alçada de la Font de les Fogoses.
Passem per davant el Mas Les Canameres
El corriol està molt ben fressat així que no té perdua.
La gorga de Les Fogoses
La Font de les Fogoses
Davant, veiem unes pedres que ens serviran per atravessar el torrent, on trobarem un corriol que ens portarà la següent gorga.
També podem continuar pel corriol que veniem, tocant al riu.. i trobarem una pedra grossa amb uns ferros que ens ajuda a passar.
Com us deia, seguirem sempre pels corriols al costat esquerra del riu.
Al costat esquerra, trobarem una entrada, un petit corriol que puja una mica.
Vistes de la gorga desde el corriol
Actualització Juny'24
El camí es torna a emboscar, però està molt ben fressat i trepitjat.
Deixeu-me fer un incís: Aquesta mà que veieu, està aquí per dues raons, la primera i més obvia es perque veieu el passamà. I l'altre es perquè aquesta mà és un altre clar exemple del que explicava en aquest blog, a la pagina "La muntanya una xarxa social" on vàrem conèixer a en Francesc, un home de 78 anys amb una vitalitat que ja m'agradaria tenir a la seva edat, si hi arribo, clar.
El vàrem coneixer perque no trobava el camí just en el punt de creuar el torrent anterior i a partir d'aquí vàrem anar junts fins el camí Ral, on ell tornava cap a Hostalets i nosaltres anavem direcció Vic. Al final, volia anar a la mina del bandoler, i com no està indicat el vàrem acompanyar. Ens venia de pas. Així que vàrem fer una nova coneixença i de ben segur que si mai vaig al Maresme, quederem per fer un café.
Realment, és un viatge en el temps poder caminar per aquí.
Tot pujant, arribem a un revol a ma dreta, on veiem un mur de pedra, un llistó de fusta, i una fita a la dreta on un corriol surt en direcció a la mina dels Bandolers.
Així que aprofitem i farem la visita a la Mina.
Ja hem arribat, tota aquesta mole rocosa és la mina... fem la volta.
Al vorejar la roca pel camí, ens trobem amb aquesta "trinxera". Caminem per dins fins al final.
Podem arribar al final de la trinxera, i al sortir trobem el camí de baixada cap al camí Ral, o tornar enrera i desfer el camí.
La mina es troba a 5 min del camí Ral, un camí ben trepitjat ens hi portarà. Farem una volta circular al voltant de la mina.
Una vegada al camí Ral, seguim pujant fins arribar a l'Hostal del Grau.
Una vegada sortim davant l'hostal, dalt dels cingles, trobem que el camí segueix pel mig del prat.
El camí ens condueix a una protella.
Travessem la portella i continuem fins a la pista de terra.
A la dreta trobem l'accés a l'Hostal. El nostre camí segueix recte avall passant pel seu costat.
L'antic Hostal del Grau
A partir d'ara, el camí estarà indicat amb marques de pintura groga i rètols indicatius.
Anem direcció Vic.
Trobarem un poste on anirem a la dreta, direcció Hostalets , Joanetes...
Trobarem una creu groga que ens diu que no seguim per aquest camí i que girem a la dreta.
Passem una portella i seguim baixant.
Sempre seguint les marques grogues, en aquest cas, ens diu que girem a la dreta.
Passem un altre portella, i el camí ja comença a planejar.
En aquesta clariana, agafarem el camí de l'esquerra en la bifurcació
Seguirem la fita i la gespa trepitjada cap a la portella.
Travessem la portella i el torrent i continuem pel corriol que transcorre pels "prats de la Heidi".
Veiem el camí al fons.. fressat.
El camí veiem que puja recte direcció a una torre eléctrica.
A l'arribar a la torre eléctrica, pasem la portella i sortirem a una pista asfaltada.
A la pista, girarem a la dreta i continuarem un bon tall per la pista... però en un centenars de metres ens desviarem un moment per veure un salt d'aigua (el Salt de la Coromina) desde el seu neixament.
En aquest punt, amb l'estaca amb la marca de pintura groga i la xapa del Camino de Santiago... si girem a la dreta, trobarem un corriol que baixa per veure el Salt desde el seu neixament.
El camí s'intueix entre la gespa..
Veiem un tall de cinglera, anem cap allà. Per fer-ho anirem salvant el cingle per l'esquerra.
Més endevant, veurem el Salt desde lluny i desde un lloc privilegiat.
Passem per davant la casa de turisme rural que dona nom al Salt.
Ens trobem un poste, on girarem a l'esquerra direcció Hostalets. Passarem per davant el poble de Fogars d'en Bas.
En aquest punt, anirem a l'esquerra direcció Hostalets per Sant Miquel de Castelló, que de fet el veim en segon terme.
El Salt de la Coromina.
Continuem per la pista.
A partir d'aquí, també veurem (i seguirem) les marques del GR, vermelles i blanques.
Si volguessim, podriem anar a Hostalets baixant pel dret anant pel camí de la dreta.
Deixant la casa de banda, la pista continua emporlanada.
Pasem la tanca, tot i que diu prohibit circular.. nosaltres continuem per la pista.
Tornem a veure l'ermita , ara ja més aprop.
Seguim la pista de terra.. sense perdua.
El camí, com veieu, sense perdua, passa pel redera d'una masia que estàn rehabilitant.
Fixeu-vos que sempre seguim les marques del GR.
Continuarem per la dreta direcció Hostalets.
Continuem pel corriol, passem una portella verda....
Una mica més tard, arribem a una bifurcació, a la dreta veiem la creu amb marques del GR que ens diuen que el GR va per l'esquerra.
La pista deixa de ser emporalanada amb l'última casa de Falgars i comença la pista de terra.
Vistes de l'ermita amb els Pirineus al fons.
En aquest punt, si volem pujar a l'ermita hem d'anar per la dreta.. al tornar, ja anirem per l'esquerra.
Uns metres més enllà, veiem al nostre davant com s'alça imponent l'ermita de Sant Miquel de Costelló!!!
Enfilem el camí de pujada a l'ermita...
Arribem a la part del redere de l'ermita
En aquesta terrasseta, les vistes son increïbles, divisem tota la vall
L'entrada principal de l'ermita...
Una vegada vista l'ermita i gaudir de les vistes, desfem el camí per tornar al GR, on girarem ara a la dreta per baixar fins als Hostalets.
La baixada, és intensa però com us deia al principi, amb un camí en molt bon estat.
Anem a la dreta direcció a Hostalets. Aquí deixem el GR i a partir d'ara seguirem les marques grogues. Tot i que el rètol diu 45min, us haig de confesar que era tard, tenia gana i el restaurant tancava. Així que vaig anar a l'idea i vàrem baixar en 25min.
El camí, com us deia està en bon estat.
En aquest punt, com veieu, no haureu de seguir, i el camí segueix pe la vostra dreta, una estaca de fusta us ho indica.
Al acabar la baixada i començar a planejar, ja arribem a les afores del poble, on veiem les primeres cases.
Ara toca recuperar forces!!!! Si us quedeu als Hostalets, al carrer principal teniu el restaurant Ca l'Esteve, on es menja de fàbula.
Comentarios
Publicar un comentario