Coll de Condreu - Bolet de Toia, Salt Esquellons, La Salut i Roques Encantades - Circular
Dades d'interés:
Recurregut : 10,3 Km Dificultat: BaixaTemps: 3:30h Distància: MitjaÀrea recurreguda: 1,0 Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS
Àrea recurreguda: 1,0 Km2 Descarregar el track de l'excursió per GPS
Per fí l'he trobat!!!! ja feia dues excursions que buscava el "bolet de Toia" i al final, l'he trobat!!! i no perqué fos petit i dificil de veure o es cumplís aquella dita de " a la tercera va la beçuda" sinó perqué he aplicat aquell consell d'un geni anomenat Albert Einstein que va dir "si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix". I així ho vaig fer, després de buscar el bolet vinguent desde la Salut per diferents variants, al final vaig decidir començar a caminar desde el Coll de Condreu.
Així que ja us puc fer entrega d'aquesta entrada, amb una sortideta de 10km i apte per a tots els públics, on veurem una bauma, un bolet, La Salut, i les roques encantades (opcional). Jo aquesta vegada no hi he anat, no perque les tingui massa vistes (això mai, sinó perqué feia curt de temps.
Només hem d'anar una mica en compte de no perdre el camí al principi. Tot i que hi ha unes marques de pintura groga "fosforito", son escases. És per això que en aquesta sortida apal-laré a l'excursionitsta aventurer que porteu dins.
Una excursió que no té massa desnivell, de fet, al sortir del Coll de Condreu, C-153, ja tenim l'alçada guanyada.
Comencen!
Mapa:
Gràfica:
Detall de l'excursió:
Deixem el cotxe al parking que hi ha al Coll de Condreu, C-153 al Km 38. On trobem un restaurant amb el mateix nom i la carretera que ens duria al Santuari del Far.
El coll es troba a cavall de la comarca de la Garrotxa i la d'Osona.
Una vegada aparcat el cotxe, ens situem davant la carretera, a la nostra esquena el restaurant. Haurem de caminar uns cent metres a l'esquerra per la carretera. Si no voleu fer aquest tall per la carretera, des de el parking podeu atravessar la zona de parc infantil.
Caminarem fins una entrada que hi ha a ma dreta. És l'accés per carretera al mas Armadams.
L'accés està decorat amb uns boixos tallats en forma ovoide.
Abas d'arribar a la pedra que indica "Mas Armadams", a l'esquerra, entre boixos.. trobarem el camí.
Aquí, és on haureu de treure el vostre aventurer, ja que les marques grogues fosforito que trobarem estàn, per a mi, massa dosificades.
L'accés està decorat amb uns boixos tallats en forma ovoide.
De fet, penseu una cosa... just davant vostre, teniu el turó de Toia, i és on hem d'anar. Per tant, sempre hem d'anar a munt. Recordeu això!
En aquest arbre gros que veiem en primer pla a la dreta, el camì el volta i gira cap a l'esquerra.
A partir d'aqui, el camí es va estrenyent. Però sempre pujant. Hi ha un moment però, que trobem una pista ample a ma esquerra que voreja el puig, NO l'hem d'agafar, ens portaria a la cova dels Esquellons que veurem més endevant. Recordeu nosaltres pujem!
Fixeu-vos, que més o menys el camí s'intueix prou bé.
Si heu anant seguint el camí, us portarà a una primera formació rocosa a l'esquerra, el camí es evident.
Ja estem al cim, ara ja planeja fins el punt geòdesic.
Una vegada passada la fita de la foto anterior, a l'esquerra veurem que el camí ens du, directament al punt més alt del turó de Toia.
Desfarem el camí fins al principal i continuarem endevant. El camí ara baixa una mica. És a dir, a la bifurcació trenquem a l'esquerra.
Punt més alt.
En un arbre del costat, veiem anontada l'alçada del puig: 1.135mts.
Una petita fita ens indica el camí.
El camí ens pota al que aparentment sembla una pedra més, però una vegada pases pel costat seguint el camí ens trobem amb una bonica bauma.
Suposo que deu ser la Bauma de Toia... no ho sé segur, però per lògica: Puig de Toia, Bolet de Toia, Bauma de .... , però és bonica, eh?
Una mica més avall de la bauma, seguint el camí que baixa.... trobem el que hem vingut a buscar. I no és pas petit!
El bolet de Toia!!!
No sóc gaire amant dels Selfies ni sortir a les fotos, però aquesta vegada bé s'ho valia.
Continuem baixant pel camí, donant la volta al bolet.
Ens tornen a apareixer marques grogues..
El camí ens porta fins un tancat, a ma dreta ens trobarem tancats per una tanca, però nosaltres continuem el nostre camí tot seguint-la.
NO hem d'entrar, seguim el camí resseguint la tanca.
I una vegada deixem la tanca enrera, les marques grogues.
En aquesta marca, heu d'anar per la dreta..
Si arribeu a aquestes baumes, es que segurament heu agafat el camí de l'esquerra (com jo) i hem de recuperar el camí bó, per fer-ho, haureu de "grimpar" a la dreta fins trobar una pista ample.
Una vegada a la pista ample, continuem el nostre camí (si veniu de la bauma gireu a l'esquerra).
Passarem altres baumes i formacions rocoses.... tot correcte!
En aquest punt, agafarem el camí de l'esquerra, que baixa.
El camí ens creu amb uns esglaons de pedra que pujen de la nostra esquerra, nosaltres continuem tot recte (o a la dreta, com vulgueu). Després a la tornada, ja baixarem per aquests esglaons.
Ens tornem a trobar uns altres esglaons que pujen, aquesta vegada pujarem per aqui, fins arribar a un lloc, no diré màgic, però sí de "recolliment".
El nom d'aquest lloc, no sé perqué em sona a "bon Repós" tot i que pel nom, sembla un nom de residència geriàtica.
En fí, que és un bon lloc per descansar en els bancs, fer un mos i reflexionar sobre la vida (o no).
Desfem el camí, baixem pels esglaons que hem trobat abans. Ara a la dreta del camí per on veniem.
Els esglaons ens duran directament a una pista ample, i a la dreta, només girar ens trobarem amb una cova, això ja no és una bauma. És una senyora cova. La Cova dels Esquellons!
A la pista, girem a la dreta, passem per davant la cova i continuem el camí. (És la pista que voreja el Puig de Toia de la qual us en parlava abans).
El camí ara va paral-lel i molt a prop de la carretera C-153. El cotxe el tenim a la nostre esquena (per si heu de fer una escapatoria).
Davant nostre trobem el Salt dels Esquellons, un salt d'aigua que com veureu a les següents fotos i després de mesos sense pluja està completament sec. Espero tornar a fer aquesta excursió a la primavera i veure si us puc posar fotos que mostrin aquest salt amb tot el seu esplendor.
Aquest és el tall a grimpar, ja veieu que son uns 10mts. Res que no pogueu superar. A més recordeu que avui esteu treient l'aventurer /rastrejador que porteu dins.
Una vegada arribeu a la pista ample, aquesta és la vista que teniu de la porta i la carretera.
Ja a la pista, girem a l'esquerra i continuem, sempre paral-lels a la carretera.
Passats aquests bidons i sacs de fusta, girem a la dreta.
Voltem les formacions rocoses, i quan s'acaba el tancat, trobem una bifurcació. Per seguir el nostre camí és per l'esquerra, seguint la pista principal. Però si voleu pujar a les formacions rocoses, on trobarem una passarel-la de fusta , heu de girar a la dreta.
Els que gireu a la dreta per pujar als cims, trobareu un camí empedrat que puja. Us durà fins la pasarel-la de fusta. Després , desfeu el camí i gireu a la dreta per seguir per la pista principal.
Seguint la pista, trobem una gran roca foredada.
I ja deixant la pista i la zona dels Esquellons ens trobem dos bolets (ceps?) de pedra flanquejant el camí.
La pista s'acaba en un porta de ferro on accedirem a la carretera.
Els més petits i àgils poden pasar per sota la porta, hi ha molt espai. Els altres, poden pasar pel costat dret on el reixat està trencat.
Una vegada a la carretera, anirem a la dreta, direcció Rupit uns 400 mts, més o menys. Aneu amb compete i sempre per l'esquerra, per veure venir els vehicles de cara.
Després d'uns revols, veiem una entrada passat el rètol d'Osona.. aqui deixarem la carretera.
Pel camí, a ma esquerra trobem una tomba.
Trobem una biburcació on agafarem la pista emporlanda de la dreta que travessa el rierol.
Anem pujant fent zig-zag entre els faigs.
Arribant al pla, trobem una entrada amb una porta metal-lica, i al seu costat esquerra un corriol, anem cap a la Salut, per l'esquerra.
Aqui ja hem guanyat tota l'alçada i ja som als prats de la Jaça i Armadams... així que veurem prats a costat i costat del camí fins arribar al collet d'Arç.
Arribarem a la bifurcació de la Salut i Coll de Condreu. Nosaltres anirem fins la Salut, després desfarem el camí per tornar a aquest punt i anar llavors sí, cap a les Roques i Coll de Condreu.
Continuem per la pista deixant enrere el salt, el camí "oficial" passa per sobre el salt, i com veiu anem per sota el salt... abans no acabi la pista, que acaba amb un porta reixada a la carretera hem de travessar el rierol i grimpar una miqueta, res uns metres per trobar el camí bó,.
En aquest punt, és un bon lloc per travessar i seguir el corriol a l'esquerra.
Final de la pista amb la porta reixada i la carretera al redera. En aquest punt ja hem de ser a l'altre dostat de rierol.
Atrevessat el rierol en el punt que us indicava, el corriol acaba aquí, on haurem de grimpar un tall.
Uns metres més enllà, ens trobem dos petits cims, on en una hi veiem una creu o l'espasa d'Excalibur.
Per sort, no és una carretera gaire transitada.
Deixem la carretera girant a la dreta, i ens trobem una pista ample de terra.
A la nostre esquerra, trobarem l'estany de la Jaça. Nosaltres seguim recte.
Així que cap a l'esquerra.
Ja som al collet d'Arç
A la dreta direcció la Salut, i no triguem gaire en trobar unes pintures grogues que ens indiquen una drecera cap a la dreta per baixar més ràpid cap al Santuari.
Ja hi som, entrem a la Salut per la porta del redera.
Una vegada arribem a la bifurcació, anirem cap a l'esquerra, direcció Coll de Condreu.
Passem la portella verda i continuem.
Trobem el trencant de les Roques, tot i que estan a dos minuts d'aquest punt, jo he tirat directe cap el Coll, si voleu escapar-vo-hi, heu d'anar a l'esquerra seguint el caminet i després tornar a aqeust punt per anar direcció al coll.
Com us deia, jo segueixo la pista per la dreta direcció al Coll.
No patiu per la creu, es per els que van a les Roques Encantades, nosaltres seguirem per la pista.
A l'esquerra trobem la portella de sortida.
A partr d'aquí el camí es fa corriol i ja és tot baixada fins el cotxe.
Acabada la baixada, ja veiem el Coll a la nostra dreta , just on tenim el cotxe.
Just a l'altre banda de la carretera, trobem el restaurant i el cotxe.
Vistes de SFP
Vistes dels Pirineus
Façana principal de la Salut
Desfem el camí fins primer, al collet d'Arç, i després fins la bifurcació que haviem vist abans de Salut/Coll de Condreu
A la dreta ja veiem l'entrada al Mas Armadams, nosaltres seguim la pista.
Per seguir el nostre camí, no tenim més remei que entrar a la propietat i seguir per el camí de pedretes un centenar de metres fins trobar la portella de sortida.
Continuem planejant...
La baixada es una mica dreta, amb força pedra.
Comentarios
Publicar un comentario