Detall de l'excursió:
Comencem l'excursió deixant el cotxe a la zona d'aparcament que hi ha al costat de l'antigua estació de tren del carrilet d'Olot, a la mateixa carretera C-63 al Pasteral.
Just davant nostre, ja tenim el camí. Hem de travessar la carretera i anar a buscar el camí cap a l'esquerra, per on hi ha el tancat de fusta.
Una camí ample, ens fa pasar pel costat d'una casa, continuem recte uns metres més.
Anem a parar a una pista ample de terra, nosaltres la travessem en diagonal cap a la dreta pe dirigir-nos al bosc que veiem al fons.
Agafem el camí de la dreta.
Just en un rèvol de dretes - del cotxe no us fieu, potser no hi és quan hi anem - trobem un petit trencant a la nostra esquerra on girarem, un petit corriol amb una pedra al costat dret, am marques de pintura blanca i verda, que ens serveix per canviar de camí, ve a ser un enllaç.
Agafem la pista que puja una mica.
Aquest petit pas, ens porta a un altre pista de terra, on girarem a la dreta.
Trobem, un panell informatiu de la cova, que trobarem tot just uns metres més endevant.
A 4 passes, trobem la cova... que petita, no ha de ser, llàstima que estigui tancada. Bé, millor que estigui tancada.
A la dreta de la cova, just al costat del camí per on hem vingut, trobem que la pista continua enfilant-se,agafarem aquesta pista on veiem les marques d'aquesta ruta.
Un centenars de metres més endevant, trobem un rèvol d'equerres, i una marca amb forma de "X" amb les pintures que ens diu que no hi hauriem d'agafar el corriol que surt del rèvol.
Nosaltres, no li farem cas, i anirem per on hi ha la X, deixant el camí oficial a un costat. D'aquesta manera podrem accedir al poblat ibèric, sinó la pista continua fent la volta a la muntanya i no el veuriem, però no patiu, baixant del poblat ibèric tornarem al camí "oficial".
Tenin un corriol estret i força ben fressat, ara les marques de pintura seràn grogues... però feu atenció perqué costa de veure i el camí si ha plogut es pot perdre el rastre... només cal que estigueu atents.
La marca groga ens indica que hem d'agafar el camí de la dreta.
Com veieu, el camí va pujant.. i aquesta és la pujada més forta que trobarem, o sigui, res de l'altre món.
Comencem a trobar indicis del poblat ibèric...
Passem pel costat esquerra d'una construcció, una petita caseta derruida que era una mena de transformador.
Arribarem a un trencant que girarem a l'esquerra.
Aquí ja comencem a trobar més pedres petites, que son les restes del poblat.
Travessant el que havia estat un poblat, trobem una bifurcació, anem a la dreta. Seguint la marca de pintura groga.
Arribem a una bifurcació, anem a la dreta per anar al cim. Una vegada fet el cim i gaudir de les vistes, continuarem el camí de l'esquerra.
Ja som a cim de la petita muntanya (Muntanya de Canet) on tenim una primeres vistes increïbles, d'un costat la vall. Si el dia ho permet es veu Girona al fons.
I de l'altre, una part del Pantà del Pasteral
Contunarem el camí, passant de nou per restes d'un poblat.. i començarem la baixada cap el coll Colldegria.
Una fita ens confirma que anem pel bon camí.
Tornem a trobar la "X" de pintura groga i blanca, passem, així tornarem al camí "oficial" i deixarem de ser uns "offroads".
Arribem al camí principal i girem a la dreta.
En arribar al coll, trobem un poste amb les marques que ens indica que hem d'anat tot recte.
Coll Degria
Unas metres endevant trobem una fita de terme, seguim el camí ample per la dreta.
Continuem "planejant" per la falda de la muntanya, ara ja tornem a seguir els colors oficials de la ruta.
Trobarem un poste, on a la dreta ens indica el Dolmen... el Dolmen està bé, però les vistes... només per això, val la pena desviar-se aquests 25mts. del nostre camí.
Per anar al Dolmen les marques son de pintura vermella, una vegada viest i fotografiat, tornem a aquest punt per seguir cap el Coll de la Palomera.
Dolmen de Colldegria
Vistes del pantà, aquest és un dels llocs on pots seure i quedar-te molta estona perdut en els teus pensaments.
Continuem el nostre camí, ara direcció coll de la Palomera.
Seguirem les indicacions, i trencarem a l'esquerra.
Un rètol ens avisa que estem als voltans d'unes pedreres.. .
Agafem el camí de l'esquerra, el que hi ha al redera del rètol ens porta a un cul de sac on abans hi havia una cantera.
Seguim la pista i anem a la dreta.
Anem a parar a una pista ample, de bbt .A la dreta tenim el rètol amb indicacions... i una marca de pintura que ens indica que girem a la dreta.
Seguim per la pista ample...
Arribem a una bifurcació ben senyalitzada pel poste. Aquí atenció perque les marques de pintura diuen a l'esquerra, en canvi, nosaltres girarem a la dreta direcció la Font del Bassi (marques blaves).
El camí puja i passa per davant d'una antiga ferreria, ara només queden quatre pedres.
Més endevant el camí es torna més ample, i ens portarà la font del Bassi, una bonica zona de pic-nic.
Continuem cap a la font.

Nosaltres no tornarem a aques punt, com diu el rètol, una vegada arribada a la font, continuarem recte.
Ja som a la Font del Bassi.
Continuem el nosre camí.
Se'ns obre una finestra on podem veure la punta de la cinglera on hi ha el Santuari del Far, just davant nostre, al fons.
El camí ens porta a una casa particular, tenim una petita entrada a la dreta, tot i que digui camí particular, hi anirem.. no tenim cap altre manera d'arribar al nostre destí: El Pic de la Mamella.
El camí ens porta a una casa, normalment tancada i pel que tinc entés, és d'un agrupament escolta del Pasteral.
Anirem fins al redera de la casa, on a la dreta tenim un petit corriol...
Saltem la corda, i continuem pel corriol que ens durà als peus del cim.
Tenim davant nostre el Pic de la Mamella (no faré cap comentari, ara és tot politicament incorrecte). Això, sí, qui vulgui pujar, haurà de grimpar per la roca (que no magrejar). És fàcil tant de pujar com de baixar.. animeu-vos, les vistes s'ho valen.
Per cert, un bon lloc per esmorzar, si el vent ho permet.
Vistes desde el cim.
La casa que ens dona accès.
Baixem del pic, i tornem en direcció a la casa, però just abans d'arribar trobem un corriol a la dreta.. continuarem a la dreta.
El petit corriol, una vegada hem girat a la dreta, ja és un camí més ample.
Ens porta a una bifurcació, anirem a la dreta.
Un corriol prou ample ens portarà al nostre següent destí: El Salt de l'Olla.
El camí, entra a un torrent.
Arribem al Salt de l'Olla, malhauradament, amb la sequera d'aquests mesos, no baixa aigua.
Continuem el camí, una vegada passat el salt, a pocs metres hem d'agafar el corriol de l'esquerra que fa una mica de pujada, aquest corriol ens portarà a una pista més ample.
Una vegada a la pista ample, girem a la dreta.
Aquest camí ens portarà fins el Pic de la Bandera.
El Pic de la Bandera, amb vistes al Ter, i a la cantera d'en Ribes.
Per seguir, el nostre recorregut, desfem el camí, a uns 200 0 300 mts, trobem una fita que ens indica el corriol que hem de seguir a l'esquerra. Tot i que per aquesta fita ja hi hem passat... potser no ens hi hem fixat, doncs, ara sí que toca fixar-se.
Tot baixant, trobem una petita cova.
Continuem baixant.
El camí ens porta a un "canal", bé sembla més una trixera, contruïda per l'enginyer i arquitecte Pere García Faria (1858-1927).
Passem pel tunel del canal.
I continuem, per on abans us comentava que hi havia força rocalla al terra.
Acabada la canal, el camí s'estreny i baixa una mica.
Ens porta a una pista, girem a la dreta.. Aquesta pista és la que ens portarà directes al Pasteral.
Trobem però, una drecera maracada amb un poste amb pintura groga.
Quan tornem a trobar la pista, girem a la dreta, i ara sí, anem per una pista de terra ample vorejant el Ter amb unes formidables vistes fins arribar al poble.
Per últim, just abans d'arribar, tenim unes boniques vistes de la recta del Pasteral.
La ruta acaba, per on havíem començat la sortida.. ara només hem de travessar aquesta zona i anar a la dreta per trobar el cotxe a l'altre costat de carretera.
Bona Ruta!
Comentarios
Publicar un comentario