Travessa - Muntanyes de Llibertat (4 Etapes)

ETAPES : Refugi Graus / Refugi Certascan / Gîte Presbytere / Gîte Coline Verte

 

Dades d'interés:

Recurregut :  69,3 Km                                         Dificultat: Alta
Temps: 4 dies                                                      Distància: Llarga
Àrea recurreguda: 68 Km2                                 Descarregar el track TOTAL de l'excursió per GPS 


Aquesta ruta deu el seu nom als camins que utilitzaven, primer els republicans per fugir cap a França de l'exercit Nacional d'en Franco, i uns anys més tard (1941-1942) els utilitzaven els jueus i altres apàtrides fugint del règim Nazi per entrar a Catalunya, i d'aqui ,intentar arribar a EEUU o altres destinacions on fòssin benvinguts.

Una ruta exigent (70km/4 dies / 4000m de desnivell acumulat) i en alguna etapa, força tècnica que travessa boscos de faig, pinedes i prats alpins, passarem pel costat de llacs i per pobles. Una gran ruta carregada d'historia i d'una bellessa espectacular.

Aquesta aventura la vaig fer acompanyat del meu amic i germà, en Miqui... i com tota aventura que no saps que et depara el destí, vàrem fer amistat amb en Xavi, un jove com nosaltres que anava tot sol i feia la mateixa ruta que nosaltres, així que desde el primer dia, ja erem 3 fent l'excursió.

Comencem la primera etapa al camping de Graus a Tavascan, ja que aqui és on podem arribar en cotxe i a més et donen el mapa Alpina de la zona (si has contractat l'excursió a la web oficial).
Us deixo aquí el link de la seva web per si voleu saber-ne més.

Es recomenable arribar la nit abans al camping i dormir al refugi, així al matí estarem frescos per començar la travessa.

Normalment aquesta travessa és una mica més curta, ja que normalment es fa nit al gîte d'Escolan, però en el nostre cas, no hi havia lloc i varem fer nit al gîte de la Coline Verte, un parell de kms més enllà, i els seus respectius 2kms de tornada per recuperar el camí.

La travessa en general no té perdua, sempre seguirem les marques de pintura groga, groga/vermella o de GR, vermella / blanca que trobarem en tot el recorregut.. a més el camí està ben traçat i trepitjat.
Així que només comentaré a nivell de ruta aquells llocs o bifurcacions que puguin portar a encigalar-nos.

Mapa general:



Gràfic general:


ETAPA 1:  Refugi Graus / Refugi Certescan

Dades d'interés:

Recorregut : 13,0 Km                                       Dificultat:Alta
Temps: 8 hores                                                 Distància:  Llarga
Àrea recorraguda: 7,8 Km2                             Descarregar el track de l'etapa 1 per GPS  
 

Etapa amb 10km de pujada, de molta pujada i molt desnivell, anem dels 1.400mts del camping fins als 2.851mts del Pic de Certascan. Els altres 3kms, ja son de baixada fins el refugi.
En aquesta etapa, us haig de dir que vàrem fer "trampes", és a dir, en el coll , abans d'atacar el cim, varem deixar les motxilles (de 12kg més o menys) a un costat. Crec que entre la calor, la pujada i la motxilla no ens veiem en cor de fer el cim. Així que sense motxilles a l'esquena, una vegada fet el cim, les vàrem recuperar a la baixada i vàrem continuar fins el refugi.

Mapa Etapa 1:



Gràfic Etapa 1:

Detall Etapa 1:

Deixem el cotxe en el parking que hi ha a dalt del camping de Graus (Tavascan).


En el camping de Graus, farem el check-in, on ens donaràn el mapa i ens acompanyaran a la part del refugi.




El refugi, és petit.. només té les lliteres, els altres serveis son compartits amb el camping.


Comencem la ruta sortint per la part del redera del camping, redera justament del refugi... trobarem un rètol amb tot de direccions i lloc on poder anar.
Nosaltres anirem direcció Refugi de Certascan.

Comencerem seguint marques grogues....


Tot seguint les indicacions del Refugi, seguirem riu amunt, passarem pel costat del estany de Graus i continuarem pujant  fins a Noarre un poblet de 4 cases.


Ara seguirem marques blanques i vermelles del GR.





Una vegada a Noarre, continuarem direcció al refugi... el camí fa una "S" per sorterjar una casa i el camí continua cap a la dreta...



Mica en mica, anem guanyant alçada.. sempre seguint les marques blanques/vermelles.




Ja som a la Cabana de Guerossos. Anirem direcció Coll de Certescan...


Vistes de la vall que deixem enrrera.




Tot pujant arribem a un petit llac... contnuarem el camí per la dreta, com sempre, seguint les marques.


Seguim pujant i trobarem el Estany Guerosso.

I després l'Estany Blau.


Ja veiem el Pic de Certascan al fons.


Finalment arribem al coll de Certascan.



A la nostra esquerra ens queda el cim.... tot i que enganya, ja que no és aquest, el nostre, el Certascan queda amagat redera d'aquest primer.
Pujdada tortuosa per voltar aquesta primera montanya i encara el cim, on en algun tram ple de pedres haurem de grimpar en algun tall.


Mentre anem pujant, podem contemplar l'Estany de Certescan, on just a la seva part final trobarem el Refugi.


Aquest sí, que és el notre cim.



Per fí, ja som al cim del Certascan 2.851mts

Com us podeu imaginar, les vistes son espectaculars.
El camí recorregut, amb l'Estany Blau i Guerosso...

L'Estany de Certascan.


Toca baixar un altre vegada al coll.. On aprofitarem per dinar abans de fer la baixada fins al refu.
Menú: 2 llesques de pa, 1/2 llauna foiegras i 1/4 de fuet. De postres galetes.





Ja som a l'Estany de Certascan.. molt a prop el refugi i el descans merescut!


Arribem al refugi per la seva part posterior.... 

Refugi de Certascan situat a 2.240mts


El sopar: Cigrons amb bledes i de segon butifarra amb patates al forn!!  Bonissim!!!

Tot i el rètol... és aqui on omplirem les cantimplores.



ETAPA 2:  Refugi Certascan / Gîte Presbytere (Aulús les bains).

Dades d'interés:

Recorregut : 20,8 Km                                      Dificultat:Alta
Temps: 10 hores                                               Distància:  Llarga
Àrea recorraguda: 20,7 Km2                           Descarregar el track de l'etapa 2 per GPS  
 


Aquesta és l'anomenada "etapa reina" de la travessa, ja que en principi és la més llarga i  també la més tècnica, ja que amb els seus 15km de decens primer per una tartera i després per una baixada per la vall, plena de forats amagats, aigüamolls, rius i rierols faràn que arribeu a la gîte de la Presbiterie amb els peus xops, algún morat al cul i possiblement amb un "conato" de esguinç de turmell.

La primera part fa una pujadeta suau cap un conjunt de llacs realment espectaculars on et podries quedar tot el dia allà encatant mirant el paissatge, però tot té un preu, i tanta bellessa es fa pagar. I és paga, justament a la baixada on haurem d'anar molt atentens on posem el peu per no relliscar.

En aquesta segona etapa, seguirem, com sempre, les marques de pintura blanca/vermella i les fites. Tot i que està tot molt senyalitzat i el terreny trepitjat hi ha un moment, quasi a dalt del coll que és una mica liós. Però ja ho anirem explicant i veure-ho que no té cap complicació arribar al Coll de Guilló on començarem la baixada cap a Aulús les bains.

Mapa Etapa 2:



Gràfic Etapa 2:

Detall Etapa 2:

Sortim del refugi de Certascan i ens dirigim a la seva dreta, cap un petit llac que té al seu davant, a un centenars de metres...

Continuarem per l'esquerra del petit llac i ja intuim com el camí baixa per després tornar a pujar amb força.
Mentre anem baixant, anirem sentint el soroll de l'aigua en caure de la cascada que hi ha al final del llac.



La cascada que deixem enrera mentre baixem

Trobarem un trencant, en aquest punt hem de pujar cap a l'esquerra.



Pujant, pujant canviarem de vall...


Una vegada a la petita carena, ja podem baixar cap als llacs...


Ja veiem l'Estany Romedo de Dalt, hem d'anar a l'esquerra, però per fer-ho, farem tota la volta al llac.







Una vegada donada la volta al llac, continuem el nostre camí direcció al llac Colatx .


Arribem a l'Estany de Senó. Continuem amunt, per anar a buscar el coll de Guidó, que hi ha al final, a la dreta d'aquell pic que es veu al fons.


Al passar pel costat de l'estany Colatx.. comencem anar a la dreta i guanyar alçada.


Aquesta planta és una "herba cotonera" (Eriophorum angustifolium).




L'estany Colatx



Seguint les marques, anem guanyant alçada per arribar al coll




Trobarem, en una pedra una pintada que indica a la dreta el llac Guidó, nosaltres continuarem cap a l'esquerra.


ATENCIÓ: A partir d'aquí, és on, per mi, és una mica "liós"... un centenar de metres passada la pedra pintada, deixarem les marques del GR, blanques i vermelles.. i seguirem a la dreta par anar a buscar el coll... 


No té perdua, ja que és a la dreta.. el camí, s'intueix a la part esquerra, tocant la formació rocosa i el pic.



No triguem gaire en arribar al Coll de Guilló. Un barra de ferro clavada a la pedra ens ho indica




Al arribar al coll, hem de girar cap a l'esquerra i començar el llarg i tortuós decencs cap a Aulús.
Com veieu...  la boira, ens dona la benviguda... fent que no veiem res més enllà de 10mts. Suposo que si no haguessim trobat boira, haguessim vist tota la vall.


La baixada, tot i la boira, està ben senyalitzada.. el camí comença per l'esquerra de la tartera.. anirem seguint les marques i ens farà anar canviant de costat, però tot i ser tècnic està molt ben marcat i senyalitzat.







Comencem a intuir el vert de la vall.. i anirem deixant progressivament la tartera...


La boira, comença a escampar.. i al final ja viem la vall.



Hem deixat la tartera enrrera, i ara toca baixar fins el fons de la vall, ho farem sempre (fins la cabana) pel costat dret del riu.





Aquest pont, està just davant de la cabana de l'Ille de l'Etang... el travessem i ara continuarem per la part esquerra del riu.


Com podeu veure anem seguint el curs del riu, qüasi per dins...això fa que trovem moltes zones plenes d'agiua que els derrers quilometres els fem amb els peus xops.


L'Estany de "Les Toutetos" del riu Ars









Arribem a l'encreument del GR-10, nosaltres anirem a la dreta, cap a Auñús

El camí comença amb pujada... però després ja és tot baixada fins el poble.










Al perdre alçada, ens endicem en un bosc de faigs, humits i amb molta molsa a les pedres que li donen un aspecte encantat.

D'on venim.




Anem baixant, seguint les indicacions del GR direcció a Aulús



Aquesta cabana, ja ens indica que el poble és a tocar.





I ja som al poble... ara toca buscar el Gîte, en el nostre cas la Presbytere.



A l'entrada del poble, trobem un memòrial a les victimes del poble que vàren ser deportats als camps de concentració durant la segona guerra mundial.



Un antic safereig.

L'entrada de la Gîte









ETAPA 3:  Gîte Presbytere / Gîte la Coline Verte (Sant Lizier)

Dades d'interés:

Recorregut : 16,6 Km                                        Dificultat:Alta
Temps: 8 hores                                                   Distància:Llarga
Àrea recorraguda: 12,2 Km2                             Descarregar el track de l'etapa 3 per GPS  
 


La tercera etapa, és la més fàcil i també la més curta, tot i que nosaltres com no dormiem al Gîte Escolan a Ustou, hem de fer un parell de quilometres més seguint el GR fins a Sant Lizier per anar al gîte de la Coline Verte.
En questa etapa, canviarem de vall, i per tant, primer anirem pujant fins arribar a l'estació de Guzet i a partir d'allà, ja tenim tot baixada fins al poble.
No té perdua, està tota molt ben senyalitzada i marcada.Primer començarem seguint les marques grogues/vermelles del HRP francés.. i després ja enllacem amb el GR-10 i per tant tornarem a seguir les marques blanques/vermelles.
Per nosaltres no va ser tan fàcil, la boira i la pluja vàren fer que la ruta fos divertida i tornessim a arribar amb els peus xops.


Mapa Etapa 3:



Gràfic Etapa 3:

Detall Etapa 3:

Comencem l'etapa reculant i anant per la carretera fins a Ustou on passarem pel Gîte de l'Escolan per continuar i començar, ara sí, la ruta.


A la dreta del camí ja trobem un poste on ens indica el camí, i la portella per on comença la pujada. Anirem direcció a la vall de Fouillet.




Arribem a la carretera, i només travessar-la ja tornem a trobar el corriol que puja.





Com veiu, esà ben indicat... aquí, girarem a l'esquerra.



Ja som on es trobem els dos GRs....


Com veieu, el terreny trepitjat, amb la pluja es un "xipi-xapi" que ens acompanyarà tota la ruta.






Sempre a munt... 



Tindrem, fins canviar de bassant, el riu a la nostra dreta.



Alternem bosc i prats  fins creuar el riu i canviar de bassant.




En Miqui

Travessant el pont, ja estem a l'altre costat de bassant....



Com veieu, el camí està ben marcat, senyalitzat i trepitjat.


Tot i que la boira no ens deixi veure les muntayes... té el seu encant.


Més "xipi-xapi".

En Xavi.

Hem arribat a dalt, on trobem una carretera, a la dreta la pista d'ski i el seu restaurant, que ens ve de perles per parar, descansar i dinar al seu aixopluc.



Jo, anant cap al bar

El bar/restaurant de l'estació d'ski.


El dinar.

En Xavi i en Miqui dinant.


L'estació d'ski.

Continuem, deixant l'estació a la dreta, per la pista ample on tenim  a l'esquerra tota una bateria de canons de neu a la nostra esquerra... Just on hi ha l'ultim, trobarem una petita estaca de fusta amb les marques de GR que ens diu que deixem la pista cap a l'esquerra, per un petit corriol.



Seguirem les estaques.





Seguirem el GR10, direcció "col du Picou". De fet, també seguim la lletra "H".


Mentre baixem... trobarem indicacions per les BTT, els francessos, amb bon criteri, separen els corriols.Un per senderistes i un altre per riders.


Estem tant a prop que els postes ja senyalen (amb num. de telf. inclòs) el gîte.



Ens tornem a adinsar en el bosc, un bosc molt semblant al de l'altre vall, d'on veniem... també espectacular.


Ja veiem Ustou, on hi ha el gîte de l'Escolan (Bidous).



Si anessim a Escolan... trencariem per aquí baixariem directes al poble...en canvi, nosaltres, continuem pel GR fins a Sant Lizier.

El camí ens porta a una pista ample de terra, nosaltre a l'esquerra, per tornar a agafar un corriol.





Aquestes pedres no és un pas barrat, és una "piedra en el camino", la sortegem i continuem.




L'arribada a Sant Lizier és encara més espectacular que el camí que hem fet, ens espera un pont amb una catifa verda i al final una bonica esglèsia.

Això sí, en aquest poble, tenen una devoció curiosa per les crucificcions.









La gîte la Coline Verte


El pati de la gîte.

Una vegada dutxats... arriba el temps de la birra i del merescut descans.

I abans del sopar, sempre hi ha temps per jugar a cartes i fer noves amistats.



Monument als caiguts del poble durarnt la primera i segona guerra mundial.




ETAPA 4:  Gîte de La Coline Verte / Refugi de Graus

Dades d'interés:

Recorregut : 20,6 Km                                       Dificultat:Alta
Temps: 8 hores                                                  Distància: Llarga
Àrea recorraguda: 10,7 Km2                            Descarregar el track de l'etapa 4 per GPS  
 


Quarat i última etapa, sortirem de Sant Lizier per tornar al refugi de Graus a buscar el cotxe.
Una etapa llarga, i nosaltres la fem una mica més llarga ja que hem de recular fins a Ustou per agafar la ruta del GR.
Un recorregut que transcorre per tota la vall, canviant de bassant per anar a buscar el coll (o port) de Martaret o Tavascán (segons si ets francés o català) que hi ha al final de la vall.
Com sempre ho trobarem molt ben indicat... i veurem, a l'arribar al costat català un contrats amb l'humitat i mullader del costat francès amb la sequetat i els camins polsegosos del costat català.

Mapa Etapa 4:



Gràfic Etapa 4:

Detall Etapa 4:


Desde la finestra de la gîte, poderm veure la vall que hem de seguir, a part de constatar que farà un dia esplèndit.






Sortim de Sant Lizier, direcció a Ustou (Bidous) tot seguint la carretera.



Anem passant poblets minusculs.



Pasem per davant del Gîte de l'Escolan... nosatres ja portem mitja horeta caminant.


Al final, trobem la bifurcació per deixar la carretera i començar la nostre pujada cap el coll.


Anem trobant petits rètols que ens van indicant el camí...

Com veiu, ens queden força hores de caminar... i obviament, sempre en pujada.



Passarem pel cotat d'alguna casa aïllada.








Direcció Ossèse, recte en definitiva.



La cabane de Marteret, és el nostre objectiu. Està just al coll.. i passat el coll tot baixada. Com veiu, 4:30 de pujada...




Durant la pujada, la major part del recorregut tindrem el riu a la dreta.

Al fons a l'esquerra veiem el final de la vall.






Comencem, a l'agafar alçada a trobar clarianes.


Ens girem per veure  les "comes" d'aquesta vall.



Anem pujant.



Baixem, fins anar al començament de la vall, per inciar la pujada al coll.



Travessem el riu que hem tingut tota l'estona a la dreta... i a partir d'aqui el seguirem per la nostra esquerra.


Al final d'aqusta vall, hi ha Saint Lizier. D'on veniem.



Vistes espectaculars de les muntanyes que ens envolten.

A l'inciar la pujada, trobem una creu.





Ja ens acostem al coll.


Quan camí i rierol s'ajunten i compartim espai


Vista enrera, i veurem l'alçada que hem guanyat, el camí que hem fet.. i lo lluny que ja queda Sant Lizier.




Veiem al fons el Pic de Marterat, a la seva dreta ens queda el coll... sembla que ja hi siguem... però encara queda.


Per fi,visualitzem el coll... i la taulada de la cabana de Marterat.

La cabana de Marterat, un refugi obert.




Ja som al coll...  a l'altre costat Catalunya.

El primer que veiem al començar a baixar, és l'Estany del Port. Que ens quedarà sempre a la nostra dreta.


El coll, vist desde Catalunya.







Aquesta vegada un ramat de vaques ens talla el pas. Que fer en aquest casos??
Si hi ha una vaca o dues soles.. pasarem pel davant seu, que ens vegin. Mai pel redera.
Si son un ramat, com en aquest cas.. millor esquivar-les i fer una mica més de volta.
Si la vaca té un vedell a prop, millor esquivar-les i no passar gaire a prop seu. Una vaca no deixa de ser una mare, i per tat, com diria aquella "yo por mi hija, mato".

Si atravessem el pont, aniriem a l'Estany Mariola. Nosaltres continuem baixant direcció Font de la Costa... i més tard cap a Noarre.








La font de la Costa.



Arribem al parking que hi ha al final de la pista de terra que puja del camping. Travessarem el parking i al fina, trobarem un corriol que va paral-lel a aquesta pista.





Entre aquestes dues pedres, trobem el camí que ens baixa cap a Noarre entre una pineda.






Ja arribem a Noarre... o a Bordes de Noarre, encara no em queda clar.


Passarem per davant d'aquestes cases, direcció la cascada de Noarre primer i després, direcció al camping o refugi de Graus.

Unes marques grogues ens indicaràn el camí.










A l'atrevessar el pont, agafarem el camí de l'esquerra.


Passarem pel costat d'una borda en ruïnes, i continuarem el camí.


Direcció Bordes de Graus.


Passem per davant de l'Estany de Graus, on fa 4 dies ja hi haviem passat.


Entrem al camping per la part de redera, justament per on varem marxar per començar aquesta aventura.

I abans de fer l'hora dels adeús, ho celebrem amb una cervessa local.



Comentarios

Entradas populares de este blog

Montseny - Sant Fe del Montseny - Turó Morou - Circular + Avioneta estavellada (que ja no hi és)

Gi - Canet d'Adri (Gorgues de la Riera de Canet)

Travessa 3 dies Alta Garrotxa (Oix-Beget-Talaixà-Oix)